Defenent els mateixos postulats, des que és en política, però canviant la pistola per la Constitució, la qual ens la tira al rostre, en la qual no creu , es troba encara tot xerraire i actiu, a mode de salva ànimes, salva pàtries i salva reis, això sí tots de ponent, el senyor Juan Gabriel Cotino Ferrer, de qui alguns creuen que és un personatge amortitzat. Així que ni pensar-ho, heus ací que no, doncs és evident i palès que Cotino creu que els postulats són ben vigents, i s’encarrega de recordar-nos-ho i, ho ha fet mitjançant el twitter toca collons. Cotino per altra banda no diu una altra cosa que aquella que sent.
Cotino és, un d’eixos dels molts que haurien de callar, i tan sols parlar per dir tota la veritat, públicament, ecumènicament, i si ja l’hagués dit, ajudar a desvetllar-la, per a tot seguit, expiar les ominoses gestions realitzades aleshores de tapador del comú, mètode dels anys de la picor, pels quals les víctimes del metro, es remouen sota terra en aquests moments, i els ferits que quedaren, juntament als qui patiren l’accident i sobreviuen, així com els familiars que clamen justícia, encara huit anys desprès del succés, juntament a la major part de la societat valenciana, que també es remou. Així com les seus gestions, en altre episodi dels molts per ell protagonitzats, i donar clarícia de les despeses per la visita del Papa Benet XVI. Diu la dita “sempre parla qui més ha de callar”.
Cotino creient com altres del ramat, en un Déu de l’ Antic Testament, justicier i apocalíptic, en la cara agra com el ferro, deixant de banda al Jesucrist ben humà, qui potser vindrà un dia amb l’assot en la mà, es despatxa deien que ”qui sembra vents recull tempestes”, en referir-se al vent de l’independentisme, completament convençut, que ell és amic de Èol, custodi de l’obre on es guarden els vents, comparant els qui preconitzen el dret a decidir, elemental en democràcia, en les accions d’ETA, els Grapo i Terra Lliure”, barrejant-ho tot- amb els qui utilitzant mètodes no violents, com “todos aquellos que llaman “país” al territorio donde viven, de sumarse a esa pretensión independentista”. O siga, tots plegats uns dimonis emplomats.
Així que, el falsari, insulta el poble madur que pensa, tractant-lo com imbècil, i l’insta a defensar un sistema democràtic basat en la constitució, dura com un còdol, en la qual com deia no creu, ni tampoc els seus amics, perquè són de l’antic règim, el de Ferran VII, l’ absolutista rei Borbó felló, com si fos el santa santorum.
Consultada la meua gata, trau mà de la matèria grisa i la Vikipèdia específica per a gats, i em diu, Joan: “Contra la constitució, contra la legalitat democràticament constituïda s’alçaren en armes, premeditadament, pensat i orquestrat des de 1931, al 1936 el dihuit de juliol, o tal vegada des de abans, i no necessitem ningun Cotino que vinga a hores d’ara a predicant-nos, ni molt menys a escarnir-nos”.
Gràcies gata meua, de vegades ja em resta memòria, no sé com hagués rematat, aquest article sense tu.
