L’última torta, el desgavell de consentir-li a la consellera Català, amb perdó, l’arranjament escolar, realitzat contra tots i per damunt de tots, per presses i delers polítics, -on van en tantes corregudes-, no pràctic, com s’ha demostrat, en resultar agradosos d’implantar en aquest simulacre d’autonomia, per davant de totes les de l’Estat, la llei franquista Wert.Llei destorbadora, com sabem, de les llengües pròpies, principalment de la nostra, feble com en cap altra, pels entrebancs dels botiflers, autèntics trànsfugues del País i del valencià, afavorint i minvant les línies, en favor del castellà que no ho necessita, a més de retallar les ales a l’educació pública.
El President Fabra, se n’ocupa majorment, d’usar el diners consignats per promocionar divulgant la seua pròpia imatge, per a la qual hi disposa de tres milions cinc-cents mil euros, -díhuit mil euros diaris-, fins a les pròximes eleccions de la primavera vinent. Fabra fins i tot, com creu que no té altra cosa millor a fer, els disposa per “inaugurar” l’ES Acequion de Torrevella, per exemple, tot i que és funcionant des del curs passat, on l’ha dut la inefable consellera d’Educació Catalá, perdó per si n’amolle alguna en la llengua de ma mare, la qual se n’ufana d’haver-se carregat la immersió lingüística, model de Catalunya, diu. A Torrevella els van rebre evidentment amb ventalls. Indica la senyora Català preguntada per la situació a les aules, amb més barra que la d’un carro, que la situació és de normalitat. Després la ‘Cospedala’, la dels nombrosos sous, d’ella i del marit, la que es reserva aigua del Xúquer per tal de no remetre’ns, diu a una reunió en els NNGG, toca collons al Twitter, que ací es munten manifestacions perquè tan sols fa calor, quan a ella res li importa. Un altre desgavell.
Fabra si fóra com cal, se n’ocuparia d’agranar la casa, perquè, el Síndic de Comptes, Rafael Vicent Queralt, declararà com a testimoni davant la justícia, per un forat de mil tres-cents milions d’euros, en la gestió en Radio Televisió Valenciana, al contractar en recursos de l’ens entre 2010-2012, quan s’incompliren procediments legals, amagant contractes, manca de justificació, despeses fraccionades, preus aliens als de mercat entre altres coses, segons denúncia Compromís. Un altre.
El president Fabra, que vol ser transparent i estalviador tan sols a costa d’anar buidant els ens estatuaris, casos proposats de Les Corts, sindicatures, acadèmies i consells consultius, faria ben bé, potser com cap altre, en donar-li a la Sindicatura de Comptes, canviant la norma, la capacitat sancionadora quan es descobreixen irregularitats, en lloc de no fer-li ni punyeter cas. No ho farà, perquè precisament això no li interessa. Als pagans com nosaltres si. Un altre.
D’altra banda el conseller Máximo Buch, en un intent de tirar terra damunt d’altre desgavell, dels molts heretats, per no dir altra cosa, nega la existència de “negligència o mala fe”, són bons xicots i treballadors, en el cas de la possible ocultació de factures. Dient que la Comunitat va informar quan es van traure dels calaixs, “una forma de gestionar el dèficit no correcta, però que es practicà durant anys”. Afegint que “Del que responem és del que fa el Govern del president Fabra”. Cínic no?, o ximple, no m’ho crec, com si les gavines que són ells, les del PP, no foren adés i ara les mateixes. Cal dir que l’Interventor de la Generalitat ho va advertir. Un altre.
La bocamolla de Bonig, coordinadora de les gavines blaves llogarrenques, candidata a dama de ferro Thatcher, en una resposta més vella que la tos, diu “habria que preguntar a los resposables socialistas del gobierno central, por ocultar el déficit real del Reino de España”, com si els calaixs no foren els del PPCV i sí els de Zapatero. Per amollar a córrer, doncs altre.
D’altra banda, un altre desgavell descobert ara mateix, posa en evidencia, que tot i que RTVV és en liquidació com sabem, Ernesto Moreno que la dirigia llavors, que hauria d’estar cessat des d’aleshores, és encara efectiu nou mesos després del tancament, sense saber-ho, ni tampoc el Consell. Què fem?. Han hagut d’anar corrent a esmenar-ho doncs el registre no duia avant la liquidació. Cald dir que ja n’han dimitit dos dels tres anomenats liquidadors, i han hagut de anomenar-ne altres tants.
Alberto I ‘El feble’, se’n ocupa majorment també, en major èmfasi i cel, de fer declaracions quan va a Madrid, en el comitè del PP, de “seguir haciendo las cosas como hasta ahora” en allò econòmic i “reforzar el discurso a nivel social i de empleo”, tot per la primera de les seues febleses, estar anomenat a dit, cosa que el senyor Rajoy ‘Don Tancredo’, se’n havia d’ocupar de solucionar-ho, en lloc de voler modificar la llei electoral tan sols per seguir governant les gavines, ara que són en hores baixes.
Mentre a ponent se’n promociona Fabra fent-los la pilota, recorrent corredors i passadissos a Madrid, ací Rita Barberà, la saltadora de balconades a les festes, valedora de l’esotèric, estrafolari i megalòman Camps, li diu que no es promocione, que per a això “està el partido i sus organos”. Després, mentre Fabra torna a casa, ella se’n va corrent a parlar amb Rajoy per a dir-li a esquenes del ‘seu’ President de la Generalitat, allò que li ve en gana. Així que ja ho saps company Fabra.
Senyor President de la Generalitat, senyor president del Consell, com sempre la casa per agranar i el gavell del assumptes públics, desgavellats. Mai es desempallegarà de l’herència rebuda, perquè primerament és de tal gruixa i greu, que no hi disposa ni de capacitat política ni de lideratge, doncs per la primera no li fan cas, i per la segona va tenir que contractar un ‘coach’ que no li ho encerta. Per cert, encara no hem vist el rebut del pagament de la factura, si fou particular, o el conveni si fou en diners de tots.
De tota manera, el que molts volem davant de tot açò, és que se’n vagen a pastar fang. Consultada la meu gata, que comença a ser vella, com deia en altres ocasions, em diu, que sí a això del fangar, metafòricament i políticament, ella firma on siga.
Albal l’Horta Sud. País Valencià.
