El President Fabra i els amics

Com sabem el caciquisme és hereu directe d’una mena de governar que tothom assimila a les acavalles del segle XIX, però, tant antic com des dels anys de la caverna, allò dels clans, època la qual, era més plena d’ombres que de llums, potser sense errar-ne, d’igual manera que ara com ara, tot i que llavors els dies i les nits ja eren igual, duraven el mateix.

El President Fabra, qui no pot amagar-se del caciquisme d’on prové, malgrat que una i altra vegada insisteix en la transparència, ha protagonitzat un recent episodi embetumant la Federació estatal de basquet en la recent visita efectuada per la selecció a la ciutat de Castelló de la Plana, amb motiu d’un partit de ‘la roja alta’, traient d’on fos, ni més ni manco que cinquanta milions de les antigues pessetes.
Ben esbrinat, el President és amic íntim del seleccionador Orenga, altra vegada per el què es veu, allò de ‘amiguito del alma’ Què t’ha paregut caragol menut?

Tot això barata res, com dient, tu tin que jo ja m’apanyaré. Si els diners foren d’ell, de segur no els amollaria, i és que com diu la dita castellana, en perdó, ‘Con guitarra de otros buenos golpes’. Eixa mena d’actuar, fent el contrari del què és diu, tant de bo el duga més prompte que tard a la postergació, doncs no és ni de lluny Maquiavel, a més el poble per sort no és xucla el dit i veu a les clares com no s’afavoreix al feble.

L’acció, ací i en París, com se sol dir, es un acte més de fatxenderia, una bufada en caldo gelat. Un, el qual per no tenir no té ni crèdit, donant i traient d’on no hi ha allò del què no es disposa. Després, com ens cal un just finançament el que diem s’ho passen a ponent pel folre doncs no es refien.

El Conseller d’Hisenda, el senyor Moragues, ha estat deixat en l’evidència puix diu no saber res. El Conseller qui és a més a més Inspector d’Hisenda, què hi farà?, li diran com deien ells vells, tu mut i a la dacsa. Senyors interventors de la Generalitat, senyor Síndic de Comptes, tothom de guaita, alguna cosa hi haurà a dir; a veure si hi ha altre cas Noos en xicotet.

Cal dir que la Federació estatal de basquet, com la resta de federacions i altres paràsits que romanen en ponent, disposen dels diners que volen tan sols al pegar dues palmades al taulell quan en necessiten, el dèficit li’l passen a la perifèria, com no podia ser-hi d’altra manera segons diu la moda d’ara, puix Brussel·les és l’amo de la maquineta de fer diners.

De tota manera, no fan ni més ni manco que allò que han vingut fent des de abans del diluvi, quan no els han deixat fer el què volen se’n han eixit en la d’ells com fos.

Però, com no hi ha mal que cent anys dure, ni cos que ho resistisca, i les dites popular son dites populars perquè sovintegen complir-se, els resta menys on són que un pastis a la porta d’un col·legi. Amén.