Explicaria això, metafòricament és clar, el logotip de cert partit polític aclaparador del poder a l’Estat, el qual venim sofrint des del mateix moment que el va obtindre; l’estem patint, i sobretot, els més febles. Cas a banda, el sofriment d’aquesta genuflexa autonomía, Déu vulga que per poc de temps, en la qual es creien més rics que Rothschild.
Fent cas omís d’allò que formalment es va comprometre, el programa electoral posem per cas, molts pensem que hauria de considerar-se delicte de frau, ja que toca absolutament tots els temes possibles, ja foren reformables o no i amb una estratègia de divisió de la societat. Estan duent a terme els seus propòsits, que no són altres que els postulats ideològics neoliberals, perdo ‘neolibertins’.
Aquesta estratègia potser acabe com el ball de Torrent, doncs l’afany per a dur-la a terme, cost polític estudiat i assumit, enquestes per terra, potser no alcen el vol; primerament pels dubtes respecte el finançament de la bandada i desprès pel fracàs de la tàctica per a dur-la a terme, que els ha reportat divisió interna encetada per la rama més reaccionària i més voraç, ja sabem que són els gavinots, encapçalada pel ‘napoleonet’ i la seua vocifera ‘rateta presumida’.
Així que davant de tot açò, quan més aviat millor, els guardacostes dispersos per tot arreu, haurien primerament d’aclarir-se, omplir el dipòsits de carburants i bagatges, fer-se a la mar amb una estratègia clara per a netejar i reciclar les deixalles i no donar peu que s’amuntonen i siguen aprofitades per aquesta classe de depredadors.
