El balafiu i el babau:
L’escarni infós pels tiradors de carcasses a la pàtria d’arroçars, tarongers i moscatells dona ois. Posem atarantats l’ull en l’enverinat terreny, femer de femta de desvergonya i balafiu. En sabem prou de desvergonya i balafiu el tiradors de carcasses. Altres de babau i ofrenar. Tant de bo, balafiu i babau agafats de la mà, pel camí de la ignomínia i la inoperància apleguen tots dos al regne de la postergació. Amén.
Potser la reacció actual de la desvergonya i el balafiu per tal d’enfosquir la veritat, expliquen en bona mida les seues desicions, així el President de la Generalitat Sr.Fabra davant la sària de gats que li dona suport es veu impotent per a donar sol·lucions a la retafila de problemas que el País sofreix i no comença pel principi que no és altra cosa
que assolir credibilitat.
Tothom sap i potser ell també que la credibilitat es guanya o restableix quan u maneja raons morals, i és clar, com pot guanyar-la o restablir-la si els que el recolcen, els que l’avalen, estan sot a sospita i romandren no tan sols en les bancades a Les Corts sinò també en els segons escalons tots plens d’imputats?
No ens val, al menys als que tractem de fer les coses bé, que ens vinguen en el romanç de la majoria democrática, per altra banda no ningú la posa en dubte, doncs és evident que tenin-la no ens trauen dels desgavells en els quals ens trobem, encara més, quan tracten de posar-se seriosos, exemple l’infrafinançament, no els fà cas ni tan sols la seua casa matriu de Madrid per bé que els acrediten urnes i cent cinquanta mil afiliats.
Comptat i debatut diría potser sense errar-ne: Li cal Sr.Fabra desfer-se’n agafant la granera, de tots absolutament tost, els balafiadors, tiradors de carcasses, saltadors de balconades i gent de l’Antic Règim els quals li entrebanquen l’acció de govern restan-li l’anciada credibilitat, deixes estar d’assesors d’estmatge, per a d’això no li fan falta, el que li resta és dur endavant allò que voste va dir no fà molt “no me temblarà el pulso” que tan sols no li tremola aplicat als segons escalons de la Generalitat. Si no s’atreveix amb la resta vosté sabrà perquè, doncs de fórmules ne disposa i li sobren.
Pel que fà a nosaltres els valencians, cadascú a la seua manera però tots junts, deixem ja de banda el babau i meninfotisme que s’ens atribueix no fos que pel cami de la inoperància ens apleguem tots com un tret al regne postergació.
P.D. Com que el ibèric m’ix per les orelles ni el tastaré, diumenge paella.
