A punt d’acabar el 2016 hem tingut dos bones notícies pel que fa als drets dels animals.

Per una banda el Partit Animalista Portuguès (PAN) ha aconseguit que a Portugal s’aprove una modificació del Codi Civil per a crear una nova figura jurídica segons la qual els animals passen a ser considerats com a éssers sensibles i amb drets.

Igual que Àustria, Alemanya, i Nova Zelanda, Portugal es situa com un país avançat en el reconeixement i defensa dels drets dels animals.

D’altra banda a Catalunya, BComú, PSC, ERC i CUP acorden tancar el delfinari del zoo de Barcelona i reubicar els 6 dofins que queden. Tot i que Blau, Anak, Tumay, Nuik, Kuni i Leia mai seran lliures com seria desitjable, sí que seran els últims dofins privats de llibertat i explotats “laboralment” a Barcelona, per a la diversió dels animals humans i el benefici econòmic dels qui gestionen aquests “espectacles-negocis”. També voldrà “opinar” sobre aquest tema el Tribunal Constitucional?

Opinions de tots els gustos han circulat per les xarxes al voltant d’aquestes dos notícies. Respecte a Portugal no podrien faltar els raonaments matemàtics i quadriculats del tipus que vaig a enumerar, així com la famosa frase de persona intel·ligent i sensible: “Tant preocupar-se pels drets dels animals mentre les persones no tenim drets” (acompanyeu-ho de la sintonia del “un, dos, tres, responda otra vez”).

-Raonament quadriculat[1] 1: A més drets per als animals, menys drets per a les persones (MÉS és MENYS?)
-Raonament quadriculat 2: Als estats que NO es respecten els drets dels animals, les persones SI tenen assegurats tots els seus drets (NO és SI?)
-Raonament quadriculat 3: Donen per descomptat que les organitzacions i les persones que SI ens preocupem pels drets dels animals NO ens preocupem per rés més (SI és NO?)

Després d’escoltar centenars de vegades frases com aquesta m’agrada esbrinar aquests “raonaments” que porten a alguns membres de l’espècie humana a pensar que sols ells i elles tenen dret a tindre drets. I, sobretot, m’agrada comprovar que aquelles que se’ls ompli la boca parlant de drets de les persones rarament mouen un braç en cap mobilització per alguna causa.

Seguint amb les opinions de les xarxes, respecte al tancament del delfinari de Barcelona, les ments quadriculades podrien pensar que estem caminant cap a un nou model de societat civil més respectuosa amb la natura i la vida, preocupada per la sostenibilitat i pels animals, veritat? Doncs no: a veure ara on portem els xiquets i xiquetes a vore els dofins…un espectacle “de tota la vida”. Els falta nomenar allò de la “tradició” però encara no tinc les esperances perdudes.

Els dofins deixaran d’actuar a Barcelona perquè no son actors ni actrius, ni pallassos ni pallasses. Deixaran de “passar per l’aro”, de fer botar una pilota i d’aplaudir, perquè ells no han nascut per a fer espectacles sinó per a estar en llibertat i nadar fins a 60 kilòmetres al dia. Els xiquets i les xiquetes no volen veure actuacions antinaturals dels animal sotmesos a brutals entrenaments. No volen veure animals tristos en peixeres, amb estereotípies perquè han emmalaltit lluny del seu medi natural.

No em sembla un tema menor, el fet que Barcelona i Catalunya siguen hui una avançada en aprovar normes i executar decisions cada vegada més humanes, més socialment responsables, i molt més curoses dels drets de la resta d’espècies i del conjunt del medi i la natura. Aquesta decisió sobre el tancament del delfinari, ha sigut precedida per altres de molta repercussió com l’eliminació de les corregudes de bous, o la prohibició de tenir animals exposats per a la venda en aparadors públics.

Tampoc és una casualitat que aquestes mesures s’hagen pres per unes institucions que fa temps que reivindiquen i lluiten per exercir el seu dret a decidir tot i haver d’enfrontar-se habitualment amb les seves homologues del regne d’Espanya, contrapunt de rigidesa i manca de sensibilitat social, democràtica i animalista.

Felicitacions a Portugal i a Barcelona/Catalunya per ser els referents actuals a Europa en aquest i altres molts temes.

El dret als drets és de totes i tots. Sortiu de la peixera, us fareu un gran favor.

@EncarnaCanet, membre de la PDaD @DaDPV i d’Iniciativa Animalista @IA_animalista


[1] Més que quadriculat hauríem de dir mecanicista però dubte que les persones a les quals va referit entenguen el concepte.

Comparteix

Icona de pantalla completa