La segona qüestió és sobre qui té dret a opinar i decidir sobre nosaltres. Sembla ser, per les respostes a G. Gordó per part del PP i PSOE i també la dels nostres governants a la Generalitat Valenciana, a més de per la majoria dels mitjans, que els catalans no poden opinar sobre el País Valencià. En canvi els madrilenys o els de Segòvia posem per cas, sembla que sí poden opinar sobre el que som o deixem de ser. Una paradoxa si més no.
Però i nosaltres els valencians i valencianes? Tenim dret a opinar sobre el que som o volem ser? Des de Madrid ens diuen una i altra vegada que el tema no està obert al debat. Que això és va resoldre ja a la constitució del 78 i a l’estatut d’autonomia. Una constitució molt qüestionable històrica i democràticament pel seu origen i gestació i que molta gent dóna ja, si més no, per esgotada i un estatut d’autonomia de segona aprovat com a part d’una mera descentralització administrativa de l’Estat i amb importants dèficits democràtics.
El resultats de tal estructura jurídica que dictamina què som i com hem de governar-nos, no semblen molt satisfactoris per a la majoria, i es deixen notar en amples aspectes de la nostra vida, com són el dèficit estructural de finançament, la manca d’inversions, la penosa situació de les nostres infraestructures, el nivell d’atur i precarització de les condicions laborals, la lapidació del nostre sistema financer, la violència estructural de gènere, el malbaratament dels nostres ecosistemes i altres molts aspectes.
Arran d’això crec que és més que legítim que com a ciutadania puguem preguntar-nos si tot això és deu a una maledicció o una plaga bíblica, o té per contra unes responsabilitats més tangibles, més humanes i per tant més opinables. És a dir, podem preguntar i preguntar-nos qui són els responsables de la nostra deficitària situació? I sí podem fer tal cosa, podem també plantejar-nos si a més de saber d’on venen els nostres maldecaps podem decidir què fer per solucionar-ho?. Podem o no podem i són altres qui han de decidir?
Les persones i les institucions que tant s’han escarotat davant l’oferiment del conseller Gordó, acusant-lo d’ingerència [2] en assumptes del País Valencià, ens reconeixen com a poble adult per poder decidir per nosaltres mateixos? O per contra el que hi ha al darrere de tal escarotament és alguna cosa així com “no ens xafes els calls que això és el meu ‘cortijo’”?
Plataforma pel Dret a Decidir PDaD