Llegint a la premsa estos dies l’acord de l’Ajuntament de València de dedicar-li una plaça al poeta i periodista Vicent Andrés Estellés he recordat la preocupació que durant un temps vaig tindre pel nomenclàtor dels carrers valencians. Sense massa investigació es podia comprovar com determinats personatges estaven dos i tres vegades repetits, com altres tenien dedicada una via que no tenia res a vore amb ells i en canvi el lloc on nasqueren o vivien estava atorgat a qui no tenia cap relació en l’indret, com els errors són constants als rètols (té res a vore Juan Martorell amb Joanot Martorell? O estem parlant de persones diferents?). En definitiva que els noms dels carrer presenten com a mínim una disfunció preocupant.
De tota manera, i a pesar que això és problemàtic, els meus amics i amigues carters m’indiquen que hi ha una cosa pitjor: el desori de la numeració. Ara que a les cases no sol posar-se el nom dels seus veïns però si el número, i en el seu cas pis i porta, l’ordre dels números és com a mínim destarifat. Després del 1 pot vindre el 9 i a continuació el 5 o el 25. Sembla que l’aparició de noves vivendes en solars on abans només hi havia un edifici ha propiciat eixa disbauxa. Però en qualsevol cas l’ordre no pareix massa apreciat pels nous veïns.
Sabem que el cos de Correus és digníssim i esforçat però no cal demanar a més a més que els seus membres tinguen la virtut sobrenatural de conèixer noves i estrafolàries formulacions ordinals. Ja són prou herois de fer un servici eficaç i dur a canvi d’un sou escàs, no els obliguem a més heroïcitats.
