Canviar els ajuntaments

21 març 2015 01:00h
Ada Colau.

La lletra diu que els municipis són “entitats bàsiques de l’organització de l’estat i canals immediats de participació als assumptes públics...”, almenys així es formula a la llei de règim local. La veritat és que aquesta institució és la més propera al ciutadà, i els ajuntaments, que són els seus gestors, disposen d’un grapat de competències, malgrat que no sempre podem complir-les per manca de recursos o, també, de voluntat, no obstant, estan en condicions de decidir en temes que condicionen o determinen el present i futur del veïnat. Aviat votarem i aleshores existiran possibilitats de canvis de signe als governs locals, no està, doncs, de més parlar de continguts, de problemes de fons,de possibilitats i aspiracions al nostres municipis.

Partim de l’experiència d’aquests anys de democràcia, d’un model uniformador i presidencialista. Sovint tot resta reduït a veure qui té la vara de comandament, l’alcalde o l’alcaldessa, hereu, no oblideu, de la figura imposada castellana de “corregidor” que substituí al nostre regim de jurats. Doncs bé, els propers governs municipals, es deuran moure dins la legalitat existent, amb una autonomia municipal formal però que en alguns aspectes pot obrir noves formes i vies de participació, o abandonar l’obsessió pel creixement, encetant la via del decreixement, o, en altres paraules de la sostenibilitat i qualitat. Venim d’una practica basada en el prestigi de les alcaldies en funció de l’expansió demogràfica, de suplir la manca de recursos per aventures urbanístiques miraculoses, sense oblidar el desig d’alguns alcaldes de fer la “seua obra” emblemàtica amb els diners dels ciutadans.

Hi haurà limitacions i entrebancs, caldrà preveure-les, per aquest motiu al escoltar a alguns aspirants a governar pense que donen expectatives que van més enllà d’allò que formen les competències del municipi. Com exemple citaria el cas d’Ada Colau, no dubte de la seua bona fe, però un ajuntament com el de Barcelona davant els desnonaments no pot resoldre la qüestió, ja que sense modificar la legislació civil el municipi sols pot mitjançar, recolzar les persones afectades, o alleujar situacions, coses que ja alguns grups d’esquerra han estat fent, les solucions, però, es deuen encetar en altres instàncies, i molt especialment al legislatiu en via parlamentària.

Insistisc, hi ha millores factibles dins de les coses del dia a dia, com igualment, algunes rellevants al terreny urbanístic, o patrimonial, envers les quals els consistoris tindran capacitat i possibilitats. Pensem, a més a més, en el compromís de regenerar la vida pública als pobles i ciutats, és, doncs, possible acabar amb la corrupció, les xicotetes corrupteles, els tractes de favor, els regals. Demanem i contribuïm a formular propostes realistes, comentem, discutim, parlem i, òbviament, a l’endemà dels comicis, siga quin siga el resultat, caldrà participar, no ens resignem per més temps a ser simplement electors deguem ser ciutadans de dret i fet.
 

 
next