Aquests premis, com reconeix la convocatòria, estan destinats a l’estímul i al reconeixement de l’escola en català=valencià. Són dotats per dita Fundació amb les aportacions voluntàries dels receptors del llibre – nadala que cada any es lliura a un bon nombre de persones interessades en la nostra cultura. L’àmbit d’actuació és el dels països de parla catalana. L’organització dels premis compta amb la col·laboració tècnica d’Òmnium Cultural i d’Escola Valenciana. Hi ha premis a les escoles que estiguen desenvolupant un projecte educatiu i lingüístic que tinga com a referència la identitat, la llengua i la cultura pròpies, manifestant la seua voluntat integradora en el marc d’una societat democràtica. També premis dirigits a la tasca duta a terme pel professorat envers qualsevol estudi, recerca, assaig pedagògic o experiència didàctica que contribueixca a la millorar de la qualitat educativa i la docència.
Les caretes encara de son de Paula, Rim, Luís, Fatema, Blai, Nel·lo, Lucia, Ahmed, Santi, Alba, Keira, Arnau, Ayman, Lluna i Andrés omplin de diversitat els seients del nostre autobús, com durant els darrers cursos estan enriquint les aules d’Infantil de la meua escola. I és que, sense dubtes, aquests xiquetes i xiquets són la confirmació completa que l’escola en valencià, és una escola integradora, solidària i participativa. El nostre alumnat de procedència tant diversa, és conscient de la seua identitat, del seu origen, de la seua cultura i de la seua llengua d’origen, però es sent totalment valencià, parla valencià i es relaciona en valencià. Mai ha hagut un desafecte, mai una discriminació. La igualtat, la inclusió i la germandat per damunt de tot. I tot això ho reconeixent les nostres famílies, que aquest diumenge fan l’esforç de fer un viatge de vuit hores d’anada i tornada, per acompanyar als protagonistes d’aquesta història.
Al Casal d’Esplai de l’Espluga de Francolí, a prop de Poblet i de la tomba del Rei Jaume, s’atorguen el 70 premis als treballs escolars fets en la nostra llengua, realitzats en equip, que tracten sobre qualsevol àrea de coneixement i que tenen una projecció didàctica rellevant. Les meues companyes Loles, Carme i Tona pujaran a l’escenari amb la seua canalla per saludar a les autoritats i al jurat del premis i per a més de rebre el guardó, rebre el reconeixement de més d’un miler de persones que ens acompanyen, pares, mares, familiars i docents, tots els quals ens identifiquem en una forma d’entendre l’ensenyament, en una forma d’entendre l’educació lluny de sectarismes i adoctrinaments, lluny de la LOMQE, lluny del ministre Wert.
Per un moment un bon grapat de centres educatius de tots els territoris de llengua comuna ens sentim arropats per un projecte que porta ja més de trenta cinc anys ajudant a projectar-nos com a poble. Llàstima que no tingam entitats al País Valencià de referent com la Fundació Carulla. Aquest diumenge, amics i amigues de Dènia, de Castelló de Rugat, de Llombai, de Xirivella i de Carcaixent som els premiats pel País Valencià. Per un moment ens sentim la veu educativa de les escoles en valencià. Avui toca córrer la veu dels Baldiri i demanar la seua promoció i continuïtat.
