Fa dècades va haver-hi dones i homes que van deixar les seues terres per motius aliens, que van conservar les seues arrels, amb anhel de la seua terra, assumint com a cultura pròpia la de la terra d’acollida. Aquests homes i dones treballadores són necessàries i estimades.
Des de fa anys, dones i homes d’altres latituds oceàniques es converteixen en persones migrants, fugen del seu continent, revertint el colonialisme, altres fugen també de l’assetjament polític, treballen, suen, enyoren, tenen dificultats per integrar-se. Aquests homes i dones són i haurien de ser acollides per justícia, solidaritat i sororitat, tan bones i desitjades com el fruit del seu treball.
Fa massa anys, joves de les nostres terres emigren, però tornaran per a lluitar pel nostre treball, pel nostre poble. Des de fa anys, també, acudeixen joves d’altres latituds oceàniques, que estudien, treballen a casa nostra –que és casa vostra, de tots i totes– i no obliden les seues arrels però respecten i assumeixen com a pròpia, la cultura, la llengua d’aquesta terra d’acollida. Construiran, reconstruiran, alçaran un poble agredit, espoliat, vilipendiat. Aquests joves són i seran necessaris, desitjats, i el més important són indispensables.
Jesús March
