Com passa sovint, la tecnologia és com la cara de Janus, amb un costat de roí i un altre de bo. La qüestió és com aprofitar les noves tecnologies per tal d’assolir una millor i més profunda participació de l’individu en els processos de lluita contra la burocratització i jerarquització de la societat, un pas del tot necessari per a garantir una societat (més) democràtica i participativa, procés al què no es aliè la dinàmica dels partits polítics i, potser, hauria de ser el primer lloc on reivindicar-se.
Aquesta introducció té a veure amb la darrera baralla al si del Bloc Nacionalista Valencià, on, de forma totalment incomprensible, s’ha cercenat la possibilitat que el militant pugui participar, mitjançant el vot telemàtic, en un congrés que es pretén que siga massiu. Crec, si no vaig errat, que és la primera vegada que un partit polític tanca la porta a l’ús de les noves tecnologies com a eina per a afavorir la participació. Aquest fet en si mateix te poca o nul·la transcendència pràctica, car al remat el Bloc és un partit petit, però la seua importància simbòlica és gran, sobretot si pensem que el Bloc s’ha vingut vantant a si mateix com a un partit construït de “baix cap a dalt” i on una de les seues premisses sempre a sigut defensar la democràcia radical. És, si més no, curiós que, just ara que arriba a tenir una mica de poder institucional, barre el pas a la participació universal dels militants. Açò diu molt poc a favor dels actuals dirigents del partit, car és ara quan el control per part dels militants ha de ser més ferreny i, en conseqüència, s’ha d’afavorir la màxima participació, altrament resultarà molt i molt difícil bastir un discurs crític creïble envers les forces polítiques que mantenen fortes estructures jeràrquiques i en les quals el “clientelisme” i les “carenes de favors” garanteixen la perpetuïtat als càrrecs, que és, no cal dir-ho, la saba de la corrupció.
Així doncs, no és un bon inici començar a tenir poder real i alhora intentar tallar el control per part dels i de les militants. S’ha dit que, en lloc de vot telemàtic, cal fer un congrés presencial de tots i totes per a poder debatre. Allò ben cert és que un debat amb 4000 persones pot ser qualsevol cosa menys un debat, segur que encara recordem el xou de l’assemblea de Sabadell. La realitat és que el debat s’haurà de fer als col·lectius o no es farà i, de fet, el que cal és impulsar el debat des d’allò més bàsic i, després, que cadascú i cadascuna decideixi el que creu que és millor i actue en conseqüència, tant si acudeix al “happy-party” en què vol convertir l’actual direcció del Bloc el proper congrés com si es queda a casa, on, a més de poder votar, seria del tot exigible poder seguir el congrés. L’obligació d’un partit autoproclamat demòcrata radical és facilitar per tots el mitjans la participació i en açò les noves tecnologies hi tenen un paper fonamental. Potser per primera vegada estem en disposició de facilitar la veu de tots els i les militants en assumptes que son clau per al Bloc i per al País i així obrir un espai real de participació i debat i fer del nostre partit un exemple de democràcia i participació.
La tecnologia aplicada a la comunicació no sols ha de fruir en un únic sentit, és un repte per als partits actuals assumir-la com una eina d’alliberament de les persones i de la societat si volem realment canviar la societat; altrament, deixarem una molt potent eina en mans de la publicitat i al servei de l’alienació dels individus. Comencem per casa nostra, facilitem el dret a decidir de les persones.
Bonaventura Casanova
Plataforma pel Dret a Decidir, PDaD
