A Grècia han patit anys de polítiques de balafiament, amb grans esdeveniments inclosos com les Olimpíades d’Atenes 2000. Quan es tallà l’aixeta del crèdit, es va fer pública la manipulació dels comptes i de la capacitat de generar riquesa del país. Mentre esclataven els casos de corrupció i evasió fiscal, es proclamà que el culpable era el poble grec, per viure per sobre de les seues possibilitats, i el capital internacional marcà l’agenda del “redreçament”.
S’imposà l’eliminació de la despesa pública, cosa que va provcar una enorme crisi humanitària: acomiadaments en massa, atur desproporcionat, eliminació del suport social a les persones en situació d’exclusió, liquidació de la sanitat i del dret a la salut de les persones, atacs permanents a l’educació pública, desnonaments, gent sense sostre… Fins i tot, els tancaren la seua televisió pública.
El poble valencià i el grec estan completament agermanats. Sentim la mateixa pressió i ens felicitem que els grecs i les gregues no hagen de carregar, a més, amb l’espoliació d’un estat en la seua contra. Des de la PDaD-PV rebutgem les amenaces usureres amb garantia de la Unió Europea i defensem el Dret a Decidir el seu futur del poble grec.
La seua lluita per repartir la riquesa entre totes i tots és la mateixa que la nostra, que hem de fer nosaltres. Tenim esperança en el seu triomf, sense fer del seu triomf “la nostra esperança”. Els nostres carrers són com els grecs i la nostra capacitat d’impulsar una ruptura democràtica és la mateixa. Com a valencianes i valencians, estem al costat de Grècia i no ens volem amagar al seu darrere. Estem amb totes les forces i organitzacions que lluiten per la llibertat i el Dret a
Decidir del seu poble.
És el seu camí, més lluny dels arbres caiguts que ara ens empresonen, més lluny de l’avui que ens encadena. Nosaltres seguirem el nostre fins que ens trobarem a Ítaca.
