VALÈNCIA. Un grup d’investigadors ha aconseguit identificar una nova espècie de dinosaure carnívor procedent de la localitat de Vallibona (els Ports): el Vallibonavenatrix, la primera, a més, de dinosaure espinosaure descrit en la península Ibèrica.
La revista Cretaceous Research acaba de fer públic el descobriment d’una nova espècie de dinosaure teròpode al qual investigadors de l’Institut Instituto Dom Luiz da Faculdade de Ciência da Universidade de Lisboa, del Grup de Biologia Evolutiva de la UNED i de la Universitat Autònoma de Madrid han denominat Vallibonavenatrix cani, informa en un comunicat el doctor en Paleontologia José Miguel Gasulla, un dels autors del treball.
Aquest dinosaure teròpode és el primer representant del grup dels espinosàurids descrit en el registre ibèric i va habitar a la comarca dels Ports fa uns 125 milions d’anys. De fet, el material sobre el qual s’ha basat aquesta espècie pertany al Cretaci Inferior (fa uns 125 milions d’anys) de la localitat de Vallibona.
Els fòssils que han permés aquesta identificació van ser recollits a principis de la dècada del 1990 per Juan Cano Forner, un aficionat a la paleontologia de Sant Mateu (el Baix Maestrat), i formen part de la seua col·lecció museogràfica reconeguda per la Generalitat Valenciana des del 1994.
De fet, el nom del nou dinosaure es compon de Vallibonavenatrix, que significa “la caçadora de Vallibona”, i “cani”, fent referència al descobridor de les restes.
L’estudi ha sigut liderat per Elisabete Malafaia, una especialista en dinosaures carnívors pertanyent a l’Institut Dom Luiz da Faculdade de Ciência da Universidade de Lisboa i membre, juntament amb els altres autors –José Miguel Gasulla, Fernando Escaso, Iván Narváez i Francisco Ortega– del Grup de Biologia Evolutiva de la UNED, a més de José Luis Sanz, de la Universitat Autònoma de Madrid.
El treball presentat s’emmarca en la línia d’investigació que aquest grup desenvolupa per a la reconstrucció de les faunes que van habitar els ecosistemes del Cretaci Inferior de la Formació Morella, en l’actual comarca dels Ports, integrada geològicament a la Conca del Maestrat.
Aquesta formació és una de les referències més freqüents en la història dels vertebrats fòssils espanyols atés que és l’origen d’alguna de les primeres restes de dinosaures identificats a l’estat espanyol en l’últim terç del segle XIX i en ella s’han descrit alguns dinosaures tan característics com l’ornitòpode Morelladon.
Vallibonavenatrix cani pertany als espinosàurids, un grup de dinosaures carnívors relativament poc representat en la península Ibèrica, però que compta amb un registre abundant en el nord d’Àfrica, Amèrica del Sud, Àsia i, més pròximament, a Anglaterra.
Semblances amb els cocodrils
Aquest grup de dinosaures es caracteritza per la peculiar forma del seu crani i les dents, que presenten certes semblances amb els cocodrils. Aquests carnívors són també molt recognoscibles pel desenvolupament d’espines neurals altes en algunes de les seues vèrtebres, la qual cosa produeix una mena de vela sobre el dors de la seua esquena.
L’únic fòssil conegut de Vallibonavenatrix està format per part d’un esquelet d’un dinosaure de tamany mitjà (entre 8 i 9 metres) que inclou vèrtebres dorsals, sacres i cabals i elements de la cintura pèlvica.
Tradicionalment, les escasses restes d’espinosàurids coneguts en la península Ibèrica han sigut assignats al gènere Baryonyx del Cretaci Inferior d’Anglaterra.
No obstant això, sempre s’ha considerat que l’anàlisi de noves restes permetria ajustar millor aquesta assignació i que la diversitat d’espinosàurids ibèrics podria ser més complexa.
Sorprenentment, l’espinosàurid de Vallibona sembla presentar una major semblança amb parents de l’hemisferi sud, com l’Spinosaurus, o asiàtics, com l‘Ichthyovenator, que amb el Baryonyx.
