En el marc de la celebració de la Plaça del Llibre, haguda al Cap i Casal aquestos dies, i, en concret, a la taula redona en la qual intervenia com a autor, juntament amb altres companys, el moderador, Gustau Muñoz, en feu la següent pregunta: Com veus o trobes el valencianisme polític ara? Doncs bé, en un primer instant em sorprengué una mica, puix m’havia fet la idea de parlar del contingut del meu llibre, el qual, està situat en altres moments, tenint com referència important la represa del valencianisme polític dels seixanta i setanta.
Certament, la pregunta no resulta intranscendent, implica reflexionar sobre el camí recorregut, fer-ne balanç, i, sobretot pensar en perspectiva de futur. Aleshores considere que la reedició del Pacte de Botànic, és una opció, que, implica l’existència de continguts que tenen a veure amb la voluntat d’autogovern, sentiment de pertinença, i reivindicació. A més a més, dins d’eixe pacte està Compromís, representant la continuïtat del valencianisme nascut en altres moments, i que ara és transversal.
Tenim doncs, un govern valencianista? Quins efectes sobre la societat valenciana ha tingut l’experiència d’aquesta confluència? El professor i exconseller Alcaraz, fa un parell d’anys, amb ocasió d’unes jornades, emprava l’expressió “valencianisme plural de majories”. Amb l’esmentada expressió aquest exconseller apostava per un tipus de valencianisme que, deixant de costat els anteriors debats sobre la identitat, situés com a nord la resolució dels problemes que tenim com societat moderna: econòmics, socials, de convivència, en suma del dia a dia.
Doncs, reprenent el fil inicial, diria que el valencianisme polític ha fet un llarg camí, errant en algunes ocasions, i, coincidint amb Alcaraz, que calia un canvi de paradigma, centrant o fen èmfasi, a les propostes que afecten les condicions de vida dels ciutadans; en eixe caminar, el sentiment de voler ser un país o poble ha anat introduint-se al si de les alternatives d’esquerres i progressistes, afavorint les enteses o acords, que s’han plasmat en un govern plural.
Així i tot, crec que cal ser prudent, no alçant les campanes al vol. S’ha fet un pas important, l’accés del valencianisme, plural i divers, a les institucions de govern, i en altres instàncies i àmbits, per això, tenim motius per mostrar satisfacció. Cal, però, no oblidar que el treball institucional implica dedicar gent i energies i, llavors, no es deu oblidar la tasca a la base, aquella que es fa ai si de la societat civil. La perspectiva que s’ha obert deu marcar objectius, puix, encara continuen existint al nostre país molts malentesos i complexos, en poques paraules: resta feina per fer i no mancaran les dificultats.
