Temps era temps i no fa tant València, la ciutat del Túria, ornava una de les seues places amb el nom de plaça de la Generalitat Catalana. Així la València republicana i antifeixista de 1936, amb el seu batle al capdavant, honrà la terra germana del nord del rierol de la Sénia i el seu autogovern. Visca Catalunya! Visca València lliure! Visca Companys! —cridaren amb orgull els valencians a l’acte de conversió de la plaça de Cánovas del Castillo en plaça de la Generalitat Catalana, en una València atapeïda de senyeres, la del país de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, i també la que amb banda blava i corona era venerada com a emblema de la ciutat, aleshores sense cap connotació contra res.
