Si hi hagué un llibre veritable èxit de vendes al segle XV fou el tractat per a manescals (veterinaris de cavalls) escrit pel cavaller valencià Manuel Dies. Ell no va escriure un «Tirant» un «Curial» o un «Espill», però no per això l’hem de desdenyar. Representa potser l’exemple més reeixit d’escriptor cientificotècnic de les acaballes de l’edat mitjana i inicis del Renaixement. I l’escrigué en valencià, sí, en el català del Regne de València. En aquella època, escriure, ensenyar i divulgar la ciència en català no era qüestionat per cap individu —o indivídua— de vestimentes carpetovetòniques. Era el valencià un país lliure i el dret a la salut, fins i tot el de les bèsties, era perfectament compatible amb el coneixement i ús de la llengua nacional.
