Un any de l'Aquarius: on estan les persones rescatades pel vaixell d'Open Arms?

El País Valencià acull 239 dels migrants rescatats, entre ells tots els menors no acompanyats
16 juny 2019 13:56h
Les 480 persones que van demanar asil tracten de continuar la seua vida a l'estat espanyol i França. / DANIEL GARCÍA-SALA

VALÈNCIA. Fa dotze mesos van ser rebuts al port de València per un dispositiu humà i logístic sense precedents; un any després, 480 dels 629 immigrants de l'Aquarius, 61 d'ells menors no acompanyats, intenten continuar amb la seua vida en 14 autonomies de l'Estat i altres 80, a França.

Mentrestant, els 69 restants van renunciar o van abandonar el programa de protecció del sistema estatal d'acolliment i integració, segons les últimes dades facilitades a EFE pel Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social. 

Els que van arribar aquell 17 de juny de 2018 a València després de la decisió del govern espanyol de donar-los l'acolliment que Itàlia i Malta els va negar en tancar-los els seus ports van ser 629 persones de 25 països, 73 d'elles menors no acompanyats i altres deu menors amb les seues famílies. 545 eren homes i 84, dones.

A tots se'ls va concedir un permís d'estada extraordinari de 45 dies per raons humanitàries i se'ls va garantir la possibilitat de sol·licitar asil, però quasi la meitat, un total de 300, van manifestar la seua voluntat de demanar-lo a França, país que va acabar acceptant el trasllat de 80.

A l'Estat, ateses les xifres proporcionades pel Ministeri de l'Interior, han formalitzat la seua sol·licitud de protecció internacional 371 dels rescatats, que han sigut admeses a tràmit i que estan en procés d'instrucció. Ha sigut el cas d'un grup de 30 immigrants atesos per la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), en la seua majoria dones nigerianes en situació vulnerable –moltes víctimes de violències sexuals– i que estan esperant la resolució de l'Oficina d'Asil i Refugi (OAR), comenta a EFE Paloma Favieres, directora de Polítiques i Campanyes d'aquesta organització.

Per a l'advocada, "no tindria sentit ni seria coherent ni sostenible" que se'ls denegara l'asil quan l'executiu de Pedro Sánchez "va fer el pas d'acollir-los i de donar-los un tractament diferent" que a la resta d'immigrants que arriben a l'Estat. I això malgrat que alguns d'ells, i també els 60 rescatats a penes uns dies després pel vaixell d'Open Arms per als quals el permís de residència atorgat va ser de 30 dies i no de 45, "no compleixen amb algun dels cinc motius de persecució" prevists en la Convenció de Ginebra per a donar-los l'estatut de refugiats.

"Cal donar-los un altre tipus de resposta, qualsevol tipus de protecció. Si no és l'estatus de refugiat, un altre per raons humanitàries", sosté Favieres, que explica que "la llei no defineix el que són raons humanitàries i queda a la discrecionalitat de les autoritats, però també va ser discrecional la decisió del govern [espanyol], que va ser valent en aquell moment".

Els immigrants que esperen la resolució de la seua sol·licitud d'asil tenen dret a romandre a l'Estat fins que es resolga, llevat que siguen reclamats per un altre país de la Unió Europea o per un Tribunal Penal Internacional. Si la resolució és positiva, s'obrirà un període d'integració de 6 i 18 mesos en què romandran acompanyats per una ONG.

En cas contrari, l'autorització d'estada legal dels que tinguen una resolució desfavorable o dels que no van reclamar asil expirarà, per la qual cosa la Policia Nacional podrà iniciar els tràmits per a expulsió prevists en la Llei d'Estrangeria i que, en algunes ocasions, inclou l'ingrés en un Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) fins que són deportats.

Segons les dades del Ministeri, 67 van marxar cap a Andalusia, 18 a Aragó, 17 a les Illes Balears, 5 a Cantàbria, 18 a Castella i Lleó, 2 a Castella-la Manxa, 15 a Catalunya, 6 a Extremadura, 2 a Galícia, 15 a Madrid, 26 a Múrcia, 19 a Navarra i 10 al País Basc, i 239 es van quedar al País Valencià, entre ells els 61 menors no acompanyats.

next