BARCELONA (ACN). El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha dictaminat contra Glovo en una nova sentència que reconeix que la relació entre empresa i repartidor és de naturalesa “jurídica laboral ordinària o comuna”. La sentència determina que aquesta relació no s’inclou dins de les característiques dels treballadors autònoms econòmicament dependents (TRADE). El magistrat ha declarat la “nul·litat parcial” d’una sentència dictada l’11 de gener pel jutjat social número 17 de Madrid, que considerava que l’acomiadament d’un rider de Glovo no era improcedent perquè era autònom. En aquest cas, el tribunal ha declarat improcedent l’acomiadament i ha condemnat l’empresa a readmetre el treballador amb un contracte de treball ordinari o bé a indemnitzar-lo amb 2.416,7 euros.
El tribunal considera que la relació entre l’empresa i el repartidor “no acredita bona part de les condicions determinants” recollides en l’article 11.2 de la Llei de l’Estatut del Treball Autònom. Entre els requisits es troba la necessitat de “disposar d’una infraestructura productiva i material propis, necessaris per a l’exercici de l’activitat i independents dels del client, quan en l’esmentada activitat siguen rellevants econòmicament”.
Segons la sentència, tampoc es compleix la condició de “desenvolupar l’activitat amb criteris organitzatius propis, sense perjudici de les indicacions tècniques que poguera rebre del client”, una capacitat que en aquest cas es troba “pràcticament inexistent”.
Comissions Obreres s’ha posicionat al costat del tribunal, ja que considera que es tracta de treballadors per compte alié i, per tant, “els assisteix el conjunt de drets establits en el marc laboral”. El sindicat ha afirmat que la figura dels falsos autònoms “fereix els treballadors en tant que no els reconeixen els seus drets” però també la societat en el seu conjunt, “perquè no s’abonen les quotes a la Seguretat Social” corresponents.
Aquesta sentència es pronuncia en el sentit oposat de la dictada pel mateix Tribunal Superior de Justícia de Madrid el 7 d’octubre, en què donava la raó a Glovo i reconeixia que la relació entre l’empresa i un treballador no era laboral, sinó que s’incloïa dins les característiques dels treballadors autònoms econòmicament dependents.
