Volem més. Curiosa afirmació, no creieu? Segurament moltes de les persones que llegiu aquesta frase podeu pensar: “Que egoista”. Però no estem parlant d’un més material que es puga comptar amb xifres. Parlem d’un més que transforma i ens fa avançar com a poble, com a societat.
I és això el que les valencianes i valencians celebrem el 9 d’octubre: voler ser més poble, amb més oportunitats, més llibertat i on la paraula siga la via de l’enteniment. Un poble que té uns valors, cultura, tradicions i llengua propis. Un País que hem construït amb mans de tots els colors i accents diversos, mentre projectem la nostra convivència des de la modernitat, la justícia social i la cohesió.
No fa tant de temps el nostre país estava dintre d’un capítol fosc de la seua història, al capdavant uns polítics amb un desgovern. Gürtel, Noos, Blasco, Pitufeo… Per sort tot això va canviar, la societat valenciana va dir prou i manifestà que volia uns governs de canvi. Però no un canvi qualsevol, un canvi de progrés i valencianista. Ara aplega el moment de preguntar-se si eixe canvi volem que seguisca. Jo ho tinc clar, vull que no pare.
L’hem de seguir duent a terme. No parem els motors ara que els tenim encesos. Continuem creant oportunitats i edificant futur per a la gent jove que ha estat oblidada i maltractada per un govern central que ha permés taxes d’atur jove del 50% o les pitjors retallades en educació de la història de l’estat espanyol.
Al davant nostre es dibuixa una Europa amb un regust xenòfob, que sega drets i llibertats a la ciutadania. Mentrestant, en aquest trosset allargassat de terra hem demostrat que som gent solidària, oberta al món i amable. Queda molta feina a fer, però tenim clar que no volem al nostre territori ni agressions racistes, masclistes ni lgtbiqfòbiques. A més, en eixa consecució de privació de drets és necessari tornar a reivindicar la llibertat d’expressió en un moment on cançons i opinions fan sospitoses les persones i la justícia les arriba a convertir en criminals.
No podem oblidar com el passat 9 d’octubre vam viure un episodi que recordava el final dels anys setanta i l’Europa que no volem ser. El feixisme va caminar pels carres de València amb total impunitat, sense cap condemna per part del govern central del moment. Des de l’esquerra tenim el deure d’alçar la veu, frenar l’odi i defensar la llibertat. Estarem al carrer, que és d’on venim, defensant la societat que volem i que no podem oblidar. Aquest 9 d’Octubre no es pot fer un pas al costat, cal estar-hi.
Tanmateix, totes les polítiques valentes que s’han fet aquests anys, s’han fet en un context de total desigualtat respecte a la resta de territoris de l’Estat. Som l’única comunitat autònoma pobra que paga com si fóra rica. Un territori infrafinançat i amb un deute històric que ens pesa com una llosa.
Les utopies ens fan avançar i torna el moment de ser utòpic. Encoratgem-nos, amb força, agafant-nos de les mans i caminem braç a braç. Hem de seguir cridant al món que solament cooperant i des de la creació de relacions d’igualtat aconseguirem aturar l’odi i les injustícies.
9 d’Octubre, bona data per a remarcar finalitats, camins que fem i farem. El canvi a les institucions va començar el 2015; fem que no pare. Ara més que mai són necessàries les polítiques valentes. Ara, més que mai, volem més.
