“Estimat diputat”, així començava la seua intervenció un personatge de vodevil del gran autor francés Fedeau en la presentació d’un alcalde que només feia que parlar i parlar per treure rèdit polític a la seua verborrea.
“Estimat diputat” José Ruiz, vosté, com a representant dels ciutadans, deuria mesurar la seua resposta a un clam que ho és no només dels actors i actrius, sinó que va molt més enllà. Eixes 9.000 persones que han signat la nostra demanda i ens consta que en són moltes més, són ciutadans, no només actors i actrius, ciutadans que han crescut amb el Teatre Escalante, ciutadans que han tingut la seua primera experiència teatral en l’entranyable espai, ciutadans als quals vosté els hi deu el seu sou i el seu treball, ja que vosté es representant d’aquests.
No perdem les formes amb un “que lo paguen ellos” quan “ellos” també són vosté. Massa acostumats estem al fet demagògic, al “no gastarem els diners en això i els usarem per fer allò”. A la seua intervenció només li ha faltat afegir: “Ho invertirem per fer escoles i hospitals”. Sembla que siga quin siga el color polític no hi ha més eslògans i arguments que aquest.
Veiem amb estupor que ni les formes ni els fons han canviat. Que la cultura representa per a vostés un maldecap més que una necessitat vital. Que el menyspreu cap al col·lectiu de comediants segueix sent el mateix que en l’anterior règim. Que ens adonem que no és una simple qüestió de partits. Ens omplim la boca de bones paraules envers la música, el teatre, la pintura, “som terra d’artistes”, com de grans que som! Després ens adonem que la majoria d’artistes han hagut d’emigrar, entre altres motius, per actituds dels seus governants com la que ara té vosté envers la nostra professió.
Hem de reconèixer que gràcies a la seua intervenció ens assabentem també del preu que costaria la intervenció en l’espai. Ja era hora. Parlem de xifres si vol.
Quants diners ha invertit la Diputació de València en la conservació del Teatre Escalante i en les respectives instal·lacions els darrers 30 anys? No em diga vosté que abans manaven “els altres”; m’adrece a la institució de què vosté és representant, no al diputat del PSPV. Per cert, partit que va impulsar la creació del Centre Teatral Escalante, que junt amb l’IVAM i el Palau de la Música constitueixen la Santísssima Trinitat de les infraestructures culturals que resten dempeus d’aquella època.
Vull pensar que si el Palau de la Música o l’IVAM estigueren caient-se no deixarien que això passara i farien tot el necessari per pal·liar la situació. Però clar, parlem de teatre, un art viu que molesta sempre el poder establert siga del color que siga, que considera els seus intèrprets de baixa estofa. És des del menyspreu a la nostra professió que vosté profereix el seu “que lo paguen ellos”. És des de la demagògia que vosté profereix el seu “no gastarem huit milions d’euros en la seua reconstrucció per deixar abandonats els pobles”. És des del desconeixement que vosté pensa que els espectadors del Teatre Escalante són habitants de la ciutat de València quan en la seua majoria són veïns dels pobles. És des del pensament que els edificis no tenen res a vore amb els projectes que es duen a terme dins d’ells que creu que el projecte Escalante és igual si es fa on va ser parit o en qualsevol altre lloc. Li recomane vivament la lectura de qualsevol dels llibres de Peter Brook, que parla de la importància dels espais i de com el temps els hi dóna una pàtina i una energia que no ofereix qualsevol edifici nou, que no ha estat viscut.
Quantes vegades ha anat vosté a vore un espectacle al Teatre Escalante, a somiar en eixe espai meravellós al qual li vàrem posar en el seu moment el subtítol de “teatre dels somnis”?
De veritat pensa que una inversió de 8 milions en un espai que pot seguir sent la catedral del teatre infantil a l’estat espanyol és una inversió enorme? En una institució que té superàvit any rere any? Quin període d’amortització li suposa vosté a eixa inversió? Espere que haja fet vosté els números com toca, si és així vorà que hi deixaria un teatre per a tota la societat per als pròxims 40 anys. Si no ho fa, o no ho vol fer, és per ideologia.
En aquesta carta que li escric encara encés pel seu menyspreu cap als valencians i a la meu professió en particular ha pogut vosté llegir “Santíssima Trinitat i catedral”. Li dol haver d’arribar a acords amb el propietari per raons que no són el bé comú dels valencians?
Li assegure que conservar el Teatre Escalante al lloc on va ser parit és socialment un bé de primera magnitud, barat i amb una empremta que perdura.
Li demane que reconsidere la seua decisió. Faça-ho pel bé dels valencians, no se’n penedirà. I vaja més al teatre, és allà on trobarà l’espill de la vida. Jo el convide. Allà vorà que el vodevil és divertit, però un canvi en el to, en la intenció o en la forma pot convertir la comèdia en tragèdia.
Li agraïsc i li ho demane en nom del milers de xiquets i xiquetes del nostre país que tindran el seu primer somni en el Teatre Escalante.
Gràcies, estimat diputat.
