VALÈNCIA. Cantava Ovidi Montllor en el seu LP del 1974 dedicat a Alcoi que “ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent”. L’actor i músic feia un al·legat a la lluita de classes, si més no, a prendre consciència de qui era qui en aquella ciutat industrial de l’Alcoià tot just a les acaballes del franquisme. Tot explota pel cap o per la pota apareixia 91 anys després de la mort de Karl Marx. Havien passat 126 anys de la publicació del Manifest comunista i 107 de l’edició del primer volum d’El Capital. Tanmateix, calia encoratjar els obrers, advertir-los perquè pararen esment en la bretxa que separava els obrers dels burgesos. “És qüestió de saber clar fins quan hem de treballar per al sou que ens fan guanyar. Llavors ja podrem jutjar el que vol dir explotar”, seguia aquella melodia que alertava els jornalers perquè prengueren consciència de l’explotació del poderós.
Han passat 45 anys de la publicació d’aquella cançó d’Ovidi, temps suficient com perquè el capitalisme acabe contagiant-ho tot fins al punt que “un dels principals productes de marxandatge són les samarretes del ‘Che'”, denunciava aquest divendres Pepe Ruiz, l’autor del text de Tot explota, la cinquena producció pròpia d’aquesta temporada de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) que es pot veure al Teatre Rialto del 22 de març fins al 7 d’abril.
L’espectacle agafa el títol de la cançó de Montllor per a ressuscitar Karl Marx i provocar la reflexió en l’espectador sobre la voracitat del capitalisme. “La crítica és al capitalisme, no a les ideologies i a aquells que es deixen comprar”, va indicar Ruiz. Tot explota, alhora, denuncia “l’explotació laboral”, que malgrat el pas dels anys “continua existint”, van lamentar aquest divendres la directora d’aquesta nova producció pública, Carla Chillida.
