VALÈNCIA. La precampanya electoral avança i Ciutadans sembla que ha trobat els dos puntals sobre els quals construir el seu discurs per als comicis autonòmics del 28 d’abril. L’educació i els mitjans de comunicació públics s’han convertit en la diana a la qual el candidat de Ciutadans (Cs) a la Presidència de la Generalitat, Toni Cantó, dispara a sovint en les darreres setmanes.
L’educació ha sigut un dels eixos sobre els quals ha pivotat l’acció política de Cs en els últims anys, un llegat que ha arreplegat Cantó i que s’ha ocupat de mantindre. Fa unes setmanes afirmava que la política educativa del conseller d’Educació, Vicent Marzà, es basa en l’adoctrinament i assegurava que l’objectiu de la formació taronja és “traure les garres de Marzà dels caps” de l’alumnat valencià.
Cantó i la direcció valenciana de Ciutadans han decidit seguir l’exemple dels seus companys a Catalunya, que tan bon resultat va donar a Inés Arrimadas al desembre del 2017. Cantó s’afanya a explicar que al País Valencià hi ha escoles on no es pot estudiar en castellà malgrat que des del 2018 hi ha una llei de plurilingüisme que fixa un mínims d’almenys el 25% de les hores lectives en valencià i un altre tant en castellà.
Així com Arrimadas i el president de Ciutadans, Albert Rivera, fan amb TV3, Toni Cantó acusa À Punt de ser uns mitjans públics “polititzats” i “partidistes”. De fet, el candidat de Ciutadans anomena de manera despectiva la televisió d’À Punt ‘tele Compromís’.
L’ofensiva de Cantó contra À Punt ha anat in crescendo, atés que en poques setmanes ha passat de parlar d’un model de televisió “controlada per professionals i despolititzada” a parlar de la possibilitat de tancar els mitjans públics per a destinar el seu pressupost a altres partides. De fet, cada vegada amb més freqüència carrega contra À Punt i els responsables de l’empresa.
Resulta cridaner, però, que les crítiques de Cantó a la televisió pública valenciana per ser un mitjà “partidista” es produeixen quasi sempre poc després que el seu partit o alguns dels seus dirigents hagen aparegut en pantalla. Fins i tot ha arribat a titllar À Punt de ser un altaveu de Compromís alhora que estava sent entrevistat per la cadena.
Crítiques en directe
A falta de dades empíriques sobre la presència dels diferents partits als mitjans públics, la realitat és que Toni Cantó és un habitual als espais d’À Punt. Almenys, el candidat del partit taronja ha sigut entrevistat en tres ocasions en diferents espais informatius de la cadena i, dues de les vegades, fins i tot abans de ser candidat a la Presidència de la Generalitat. La presència de Cantó a la televisió pública és equiparable a la del president de la Generalitat, Ximo Puig, que també ha sigut entrevistat en persona tres vegades pels espais informatius i programes de la casa. A les entrevistes de Cantó en els noticiaris i el magazín del matí cal sumar l’entrevista realitzada fa pocs dies al programa d’humor Assumptes interns.
Amb tot, Cantó no ha cedit en l’estratègia d’intentar fer veure À Punt com uns mitjans al servei del govern del Botànic. Fins i tot mentre estava en pantalla, el candidat de Ciutadans ha acusat la tele pública de partidista. No va ser tan bel·ligerant en la seua primera aparició en À Punt el passat 28 de setembre. En aquell moment només va dir que el seu partit estaria “atent perquè À Punt no es convertira en un pamflet com TV3”.
Ja va apujar el to el passat mes de gener durant una entrevista concedida al magazín El matí À Punt. En aquest espai va ser on Cantó –que va mostrar la seua cara més irreverent– va començar a popularitzar el terme ‘tele Compromís’. L’aleshores diputat de Cs al Congrés va aprofitar l’altaveu que li donava la cadena pública per a acusar-la de “partidisme”, un fet que, segons ell, “resta credibilitat als professionals de la televisió valenciana”. “L’única cosa que aconseguireu –li va dir a Clara Castelló en antena– és el mateix que va passar amb Canal 9: que la gent s’allunye de vosaltres perquè entén que esteu al servei d’un determinat partit o ideologia”. A més, ha insinuat que la plantilla d’À Punt no pot fer el seu treball “en llibertat”.
L’11 de març Cantó va seguir el seu full de ruta i, durant l’entrevista concedida a Les Notícies de la Nit, el candidat de Ciutadans va carregar de nou contra el suposat partidisme d’À Punt. Aquella nit, Cantó va assegurar que als mitjans públics valencians “sobren polítics i falten periodistes”.
L’últim episodi dels atacs de Cantó contra À Punt va ocórrer aquest dilluns 8 d’abril. A 20 dies de les eleccions, el líder de Ciutadans va acusar de nou la televisió pública de ser partidista tot lamentant que “Compromís estiga utilitzant À Punt com una eina de propaganda sense cap mena de control”. El més cridaner és que Cantó feia aquestes declaracions, en les quals també demanava la dimissió de la directora general Empar Marco per la falta d’ingressos publicitaris, hores després que la portaveu adjunta del partit taronja a les Corts, Mercedes Ventura, participara junt amb representants del PSPV, del PPCV, Compromís i Podem en l’espai A tu que t’importa?, que va emetre aquest diumenge la cadena pública en prime time.
