LUXEMBURG (ACN). El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha determinat que el líder d’ERC i electe als comicis europeus, Oriol Junqueras, tenia immunitat abans de la sessió de constitució del Parlament Europeu del dia 2 de juliol i que aquesta “implica l’alçament de qualsevol mesura de presó provisional imposada abans de ser declarat electe”.
Per tant, el TJUE assegura que si el Suprem el volia mantindre en presó provisional, havia de sol·licitar a l’Eurocambra la “suspensió” de la immunitat. Així, en la sentència publicada aquest dijous al matí, l’alt tribunal amb seu a Luxemburg ha donat la raó a Junqueras. El dictamen també conclou que la condició d’eurodiputat s’obté només per la “mateixa elecció” a les urnes i la proclamació oficial dels resultats. Per tant, es carrega el tràmit del jurament de la Constitució com a requisit imprescindible per a ser membre de l’Eurocambra.
Aquest dictamen marca jurisprudència a la Unió Europea sobre el sistema electoral que regeix els comicis al Parlament Europeu i sobre el grau i abast de la immunitat que tenen els eurodiputats.
#ECJ: a person elected to the #EP acquires the status of MEP at the time of the official declaration of the results and enjoys, form that time, the immunities attached to that status + EMBEDED PRESS RELEASE #Junqueras @junqueras
https://t.co/BXuldkaxWx pic.twitter.com/8cwK3yQP44— EU Court of Justice (@EUCourtPress) December 19, 2019
Els fets: l’exclusió dels independentistes
El 26 de maig Oriol Junqueras (ERC), Carles Puigdemont i Toni Comín (Junts) van guanyar les eleccions al Parlament Europeu. El BOE va publicar el 14 de juny la proclamació dels electes, una llista on constaven el nom dels tres independentistes. Poc després el Suprem va denegar el permís penitenciari a Junqueras per a jurar la Constitució, requisit per a assumir el mandat d’eurodiputat, mentre que la Junta Electoral Central no va permetre a Puigdemont i Comín fer aquest tràmit a distància.
Per això, Espanya va enviar un llistat definitiu d’eurodiputats a Brussel·les on no hi eren els independentistes. L’Eurocambra va dir que no els podia reconéixer perquè és competència dels estats comunicar els escollits. Així, cap d’ells va poder ocupar l’escó a l’Eurocambra en la seua constitució a Estrasburg el 2 de juliol.
Les tres preguntes del Suprem
El Suprem preguntava en una qüestió prejudicial al TJUE quin és l’abast de la immunitat d’un eurodiputat. És a dir, si aquesta s’aplica abans de la sessió de constitució de l’Eurocambra, el dia 2 de juliol, i si, fins i tot, és vigent des del moment que ix escollit a les urnes, el 26 de maig.
En cas afirmatiu, el Suprem volia saber si això implica que les autoritats judicials haurien d’haver alliberat a Junqueras per a jurar la Constitució a mitjans de juny per a assumir el seu mandat. A més, pregunta si l’alliberament hauria de ser “automàtic” o fruit d’una ponderació entre “els interessos” de la justícia i els del dret a exercir el càrrec públic.
Opinió de l’advocat general de la Unió Europea
En la primera fase judicial del cas Junqueras, l’advocat general de la Unió Europea va concloure que el mandat d’eurodiputat el donen només les urnes i que els estats no poden obstaculitzar aquest dret amb requisits addicionals com el jurament de la Constitució. En les seues conclusions no vinculants traslladades al TJUE, també va obrir la porta a reconéixer la immunitat europarlamentària abans de la sessió inicial del Parlament Europeu i va defensar que és la cambra qui té el poder únic per a alçar aquesta protecció.
Tanmateix, no va entrar a valorar si el Suprem havia d’alliberar “automàticament” Junqueras per jurar la Constitució. De fet, va concloure que no tenia sentit que el TJUE resolguera aquesta qüestió perquè l’afectat ja ha sigut condemnat en ferm a presó, però veia rellevant saber si tenia immunitat quan es va dictar la sentència del procés el 14 d’octubre.
La Fiscalia demana executar la inhabilitació de Junqueras i instar l’Eurocambra a retirar-li la condició d’eurodiputat
La Fiscalia ha demanat aquest dijous al Tribunal Suprem que execute de forma immediata la pena d’inhabilitació de Junqueras després de la decisió del TJUE, i que envie a l’Eurocambra la sentència que el va condemnar a 13 anys de presó perquè s’inicien els tràmits perquè perda la seua condició d’eurodiputat.
El ministeri fiscal argumenta que quan Junqueras va obtindre la condició d’electe, el judici ja havia acabat, tot just un dia abans, i el seu desplaçament per a prendre possessió de l’acta no haguera impedit en cap cas el dictat i execució de la sentència. “Junqueras no està actualment subjecte a cap mesura cautelar, sinó executòriament condemnat”, insisteix la Fiscalia, que no contempla en el seu escrit l’alliberament.
En aquest sentit, remarca que la pena de presó ja ha estat liquidada i està en fase de compliment, i és la d’inhabilitació la que estava suspesa a l’espera del pronunciament del TJUE.
