VALÈNCIA. Del primer èxit de Ballant, ballant, l’any 1997, a les produccions de Hamlet canalla amb què Josep Manel Casany va ser finalista dels Premis Max en la categoria de millor actor protagonista el 2017 i El jardí dels cirerers amb què la companyia Teatre Micalet opta a quatre guardons en aquesta segona edició dels Premis de les Arts Escèniques Valencianes ha passat un quart de segle. Aquesta setmana ha començat la 25a temporada d’aquell projecte teatral que va suposar començar “una gran bogeria”, assegura Pilar Almeria.
Un 13 de maig del 1995, l’antiga sala de juntes de la Societat Coral El Micalet alçava de nou el teló i recuperava la dramatúrgia amb texts d’autors clàssics, contemporanis i valencians oferint als espectadors durant més de dues dècades obres adaptades o escrites en valencià. Així, el Teatre Micalet i la companyia homònima es van convertir en una rara avis entre les sales privades de la ciutat de València, ja que l’escenari del carrer de Guillem de Castro responia a la “normalitat” lingüística dels tres actors que van impulsar la companyia. “No ho vam fer per una qüestió militant”, assevera Pilar Almeria, sinó perquè “som valencianoparlants de Nules, Benicarló i Alcoi i per a nosaltres era natural fer espectacles en la nostra llengua, ja que els actors utilitzem el nostre imaginari i el millor vehicle per a expressar les emocions és la llengua materna”, afegeix.
