Hi ha mot que hi roman submergit al diccionari, fins posar-se’n de moda i brollar. Trobe que és el cas de “sinergia”. Sense ser cap sociòleg, potser la paraula siga ara més usada, a fi d’explicar sintèticament el desitjable consens que el ciutadà actualment demana, a causa de la fragmentació del bipartidisme polític, puntualitzant desitjats consensos entre les diverses forces rompudes. Tot i això, l’essència de sinergia és tan vella com la tos. Recorde enyorosament, allò que deia ma mare, “No hi ha home sense home”, considerant “home” acostumat de dir llavors, com una expressió sinèrgica d’ésser humà.
De sinergia diu la 1a de les accepcions el diccionari de l’AVL: “Acció de dues o més causes, els efectes de les quals són superiors a la suma dels efectes que produïxen per separat cadascuna d’elles”. Consegüentment, en un arrancada d’immodèstia, jo mateix, em sent el producte d’un esforç conjunt, per causa del qual, sóc un ésser únic i sóc ací. L’efecte d’un agraïment infinit vers els meus ancestres, em fa mantenir el pit unflat, tot i que momentàniament. Aquesta primera de les accepcions del diccionari, em duu a la segona, incitadora d’aquest article, doncs de sinergia resa: “Associació o cooperació de moviments, d’actes i òrgans per a dur a terme una funció determinada”.
Romanços a banda, el raonament em diu que la sinergia d’institucions i organismes públics i privats, de l’ensenyament, d’associacions en defensa de la llengua, de tothom que s’estime la llengua del País, l’hauríem d’aconseguir sí o sí, amb les ferramentes a l’abast existents, com ara la Llei del Plurilingüisme, l’única que ha estat possible, permesa per la justícia al govern de la Generalitat, al socaire de l’encara vigent llei LOMCE de l’inefable Wert.
Al recer de dita Llei, per part de la Conselleria d’Educació, s’obri ara un període que comença aquest dia 9 i finalitza el 17 de Maig, denominat “Procés d’admissió a les escoles per al curs 2019-2020″. És oportú de dir i recomanar, independentment de les nostres actuacions quotidianes en defensa i promoció de la llengua, si se’m permet, fent i desitjant la màxima difusió, per tal d’aconsellar la conveniència de triar centres d’ensenyament en línies de valencià, amb les màximes hores possibles de formació en la nostra llengua, posant de manifest alhora, els avantatges d’una educació plurilingüe a partir del valencià, perquè a banda de minoritzada, és la llengua cada vegada més feble.
Així mateix deixe patent, les demostracions científiques i els seus resultats, de mans de nombrosos lingüistes, pedagogs, escoles de magisteri i universitats, no solament del nostre territori, sinó dels arreus, els quals asseguren de garantir que amb els vímets mostrats, els nostres xiquets i xiquetes, amb la mesura que vagen acomplint els diversos cicles formatius, fins a aplegar al cap, estaran capacitats i solvents, amb les dues llengües oficials del nostre territori. Objectiu desitjable, just i òptim no serà solament de castellà i valencià, sinó d’almenys d’una altra llengua estrangera.
Tractant de recalçar i vivificar la desitjada sinergia, vos deixe amb versos de Marc Granell, recollits del seu poema ‘Terra lliure’. Editat per Bromera, del poemari Notícies de la tribu. Antologia poètica.
“Perquè era verda i encara pot ser verda. Perquè és la veu dels morts que l’estimaren… Perquè és cançó d’un mar sense memòria. Perquè era batec a les goles incendiades. Perquè era nostra i encara pot ser nostra. Perquè era blat i gavina en el matí… Perquè encara naix fills amb alegria de saber-ne en ell i la batalla.”
