VALÈNCIA. Vicente Rodes (Alacant, 1783 – Barcelona, 1958) va tindre una vasta producció alimentada per la seua metodologia de treball. El pintor dibuixava els esbossos; després, “amb gran destresa i en poc de temps”, traduïa les cares al retrat. Així, es va convertir en un “mestre del pastel” gràcies a la destresa tècnica que va desenvolupar als carrers de València, on pintava soldats durant la Guerra del Francés que després venia per tres pessetes als militars. Eixa habilitat li va valdre el malnom de ‘dit meravellós’ per la capacitat de plasmar la “psicologia dels rostres, les ombres i els detalls amb els dits”, va explicar aquest dimarts Sergio Pascual, un dels dos comissaris de l’exposició Vicente Rodes Aries. L’estudi del natural. De l’acadèmia al romanticisme, que es pot veure fins al 8 de setembre al Museu de Belles Arts de València.
Però, a més, sovint eixos quadres al pastel van acabar convertint-se en pintures a l’oli que l’alacantí oferia “com a producte final” als seus clients. La manera de produir fa que la seua obra siga llarga. Va arribar a un punt d’auge quan, estava instal·lat a Barcelona el 1820, va entrar en contacte amb la burgesia, va freqüentar els punts culturals de la ciutat, va estar en contacte amb la il·lustració i va conviure envoltat de molts potencials clients. “Tothom volia fer-se un retrat amb Rodes”, va destacar l’altra comissària de la mostra, la historiadora Pilar Tébar.
