VALÈNCIA (EFE). El titular del jutjat penal número 7 de València ha citat aquest dilluns les parts del judici per possible tripijoc d’un partit entre el Llevant i el Saragossa l’any 2011 per a comunicar la sentència de la primera macrocausa per un delicte d’aquestes característiques. Tot seguit, set claus d’aquest judici:
1.- El partit sota sospita
El partit jutjat és el que van disputar en l’última jornada de la campanya 2010-2011 al Ciutat de València entre un Llevant que ja havia aconseguit la salvació matemàtica i un Saragossa que necessitava guanyar per a no dependre d’altres resultats per a fer-ho. El partit va acabar amb un resultat d’1-2. Els acusats han defensat que es va tractar d’un xoc disputat i normal per a eixes circumstàncies; les acusacions han esgrimit un informe de la Lliga que tractava de demostrar que els locals a penes van buscar la porteria rival.
2.- La denúncia ‘anònima’
Va ser l’actual president de la Lliga, Javier Tebas, qui al març del 2013 va presentar la denúncia pel possible tripijoc quan era vicepresident d’aquesta entitat. Ho va fer sobre la base de la informació que li va donar un exjugador del Saragossa, client del seu despatx d’advocats. Les defenses han demanat la nul·litat de les actuacions en entendre que va trencar el secret professional a què estava obligat.
Tebas, que no ha volgut revelar la seua identitat durant el procés, ha argumentat que va ser el futbolista qui li va donar el mandat de denunciar encara que no ha aportat més prova que la seua paraula. Els testimoniatges amb els quals Tebas va apuntalar la denúncia no es van ratificar en el procés.
3.- 42 acusats, 36 futbolistes
En total hi ha 42 acusats encara que un d’ells és una entitat, el Saragossa. De la resta, 36 són jugadors o exjugadors –els 18 jugadors de cadascun dels equips que van ser convocats per a eixa trobada independentment de si van jugar o no–. Les defenses han qüestionat el criteri per a triar els acusats i han apuntat que en qualsevol cas haurien d’haver sigut tots els jugadors de les plantilles.
Els altres cinc acusats són Javier Aguirre, exentrenador del Saragossa; Antonio Prieto, exdirector esportiu aragonés; Agapito Iglesias, l’expropietari i expresident de l’entitat, i dos directius de la seua confiança en aquella etapa.
4.- El relat de l’acusació
Segons va argumentar el fiscal Pablo Ponce, el partit va ser una estafa perquè, en els dies previs, el mateix el Saragossa va retirar 1,7 milions d’euros dels seus comptes que va fer arribar als jugadors del Llevant, que van acceptar deixar-se guanyar en eixa trobada. El club va fer una sèrie de transferències a diversos jugadors a més d’Aguirre i Prieto.
Segons el seu relat i el que van contar els jugadors, quasi tots ells els van retornar a Iglesias directament o indirectament. A més, també van fer signar a Gabi Fernández [del Saragossa] un rebut d’una prima extra a la plantilla que cap dels seus integrants ha reconegut haver cobrat i que l’excapità va assegurar que va signar enganyat. El club hauria ocultat la destinació d’eixos diners, segons el fiscal, amb nòmines falses.
5.- La versió de les defenses
Tant el Saragossa com els seus exdirectius han defensat que els diners que van traure del club va anar a parar als seus jugadors com a premi per la salvació, però aquests han negat haver rebut cap a quantitat extra més enllà de les oficials que van rebre. Que els diners arribaren als jugadors abans de la trobada ho van justificar per exigència d’aquests i van assegurar que, en el cas d’haver descendit, se’ls hauria computat com a salari.
6.- El rastre dels diners
La versió de les acusacions ha intentat demostrar que els jugadors del Llevant a penes van gastar diners dels seus comptes o de les seues targetes en els mesos següents per a fer veure que haurien disposat de l’efectiu rebut. Els exfutbolistes del conjunt valencià han tractat per la seua part fer veure que aquell estiu van fer un ús normal dels diners. Davant la falta d’una prova física, la Fiscalia aposta per l’acumulació d’indicis per a obtindre una condemna.
7.- Les possibles penes
La Fiscalia i les acusacions particulars –la Lliga i el Deportivo de la Corunya–, reclamen per corrupció esportiva dos anys de presó i 3,4 milions de multa per a cadascuna de les 41 persones acusades i una inhabilitació de sis anys que els impediria tant jugar als qui ho fan però també exercir d’entrenadors o directors esportius, entre altres activitats.
A més demana per falsedat documental dos anys més de presó i una multa addicional contra els tres exdirectius del Saragossa en entendre que van modificar les nòmines per a ocultar la destinació dels diners que van traure de les arques del club. Per a l’entitat aragonesa reclamen una multa de mil euros diaris durant dos anys.
