VALÈNCIA. El llegat de Ricard Blasco (València, 1921 – Madrid 1997) ja està dipositat a les prestatgeries de la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu de Sant Miquel dels Reis. El fons consta de més de 3.700 llibres de temàtica variada, revistes, fotografies, cintes, vídeos, microfilms, discs i documents sobre pel·lícules i treballs de televisió.
Gala Blasco Aparicio, filla de Ricard Blasco i Laguna, ha dipositat el llegat del director i militant del Partit Valencianista d’Esquerres a la seu de la biblioteca de Sant Miquel dels Reis. El fons, amb més de 3.732 volums de llibres de temàtica variada i fullets de temes diversos –com ara falles, almanacs i novel·la curta–, inclou també plecs de cordell d’èpoques diverses, revistes, diaris de diferents èpoques que abracen des del segle XIX fins a 1990 i fotografies.
També es compon d’una col·lecció important d’auques i documents sobre pel·lícules i els treballs de televisió realitzats per Ricard Blasco, estampes, postals, algunes cintes, vídeos, microfilms i discs, a més de correspondència personal des de la dècada dels anys 40 del segle XX fins a la seua defunció el 1994.
Director, escriptor i militant d’esquerres
Blasco va viure a València fins al final de la Guerra Civil. Durant aquesta etapa de joventut va tindre una activitat política i cultural destacada en el valencianisme d’esquerres: el 1937 va fundar la col·lecció Espiga amb la publicació del seu llibre de poesia Elegia a un mort i va ser membre de la delegació del País Valencià en el 2n Congrés d’Intel·lectuals Antifeixistes, celebrat a la ciutat de València. Va col·laborar en la revista Nueva Cultura i en Cultura Popular, organisme que s’encarregava de facilitar llibres als soldats del front, i es va afiliar al Partit Valencianista d’Esquerres.
Durant la Guerra Civil es va traslladar a Madrid per a dirigir un rotatiu de l’Exèrcit del Centre. En produir-se la derrota republicana, va continuar a Madrid, on va establir definitivament la seua residència sense perdre mai el contacte amb la seua cultura pròpia col·laborant en publicacions com La Rella, Cairell, Diario de Valencia, El Temps i Qué y Dónde, entre d’altres.
El 1942 va començar a treballar com a lector de guions de la productora valenciana Cifesa. Posteriorment, va desenvolupar tasques com a ajudant de direcció i guionista, principalment amb Lluís Lúcia, amb adaptacions cinematogràfiques d’obres literàries.
L’obra de Blasco
Blasco va tindre dues vocacions: la cinematogràfica i la literària. Va publicar dos poemaris en castellà: Silencio de unos labios (1944) i Nocturnas (1952), alhora que va fundar la revista Corcel amb els poetes José Hierro, José Luis Hidalgo i Jorge Campos.
A principi de la dècada del 1960 es va iniciar com a realitzador cinematogràfic i va dirigir pel·lícules de diversos gèneres, com són Amor bajo cero (1960), Armas contra la ley (1961), Autopsia de un criminal (1962), Destino: Barajas (1962), Las tres espadas del Zorro (1962), Gringo (1963) i El Zorro cabalga otra vez (1964).
Del cinema va passar a Televisió Espanyola, on va treballar com a guionista i realitzador i va dirigir sèries històriques com España siglo XX (1971), Sombras de ayer (1979) i Memoria de España (1983).
“La gran activitat desenvolupada per Blasco en tots aquests camps de la cultura era el resultat d’un compromís social i de la seua capacitat intel·lectual. És important destacar la investigació en arxius i hemeroteques que realitzava i que va produir una bibliografia interessant, fonamental per al coneixement de la història cultural i política dels valencians. Va tractar diversos temes, com ara la història de la premsa i el periodisme polític valencià en llengua autòctona, tal com queda reflectit en les nombroses publicacions que ens han arribat”, ha recordat la institució en un comunicat.
