VALÈNCIA. L’atenció mèdica irrespectuosa per parlar en valencià comença a ser habitual en els casos de discriminació lingüística al País Valencià. Aquest estiu les denúncies per aquesta causa es van multiplicar, però aquestes situacions ja encapçalaven la vulneració dels drets lingüístics, segons revela la primera memòria de l’Oficina de Drets Lingüístics, corresponent a l’any 2018. L’informe confirma una tendència que s’ha mantingut durant l’estiu d’enguany: aquest juliol es va produir una de les darreres denúncies en l’atenció mèdica en l’àmbit públic, quan uns sanitaris van rebutjar atendre una pacient de Sant Vicent del Raspeig al crit de “¡Viva España!“.
L’Oficina, que pretén arbitrar en el respecte dels drets lingüístics, recull que les denúncies per discriminació lingüística cap al valencià són, de forma colpidora, superiors que cap al castellà; un 88,5% del total van ser cap a aquesta llengua. En total, l’oficina va rebre un total de 31 reclamacions, 53 suggeriments i 3 consultes.
La majoria de les reclamacions anaven adreçades a vulneracions de la llengua en l’àmbit de l’administració pública i, en concret, a les institucions dependents de la Generalitat Valenciana en l’àmbit sanitari. Només nou d’elles estaven adreçades a institucions privades. Segons s’il·lustra en el mateix informe de l’Oficina, la majoria d’incidències van tindre lloc en l’àmbit de la sanitat; especialment, en dos àmbits: l’atenció oral dels pacients i la retolació.
La memòria concreta que precisament en els casos d’atenció sanitària els denunciants solen trobar-se en una situació vulnerable, qüestió que “s’agreuja” en el cas que es troben amb actituds hostils per part del personal mèdic i d’atenció sanitària en l’ús del valencià.
Casos concrets del 2018
Uns dels casos de denúncia que va tramitar l’Oficina de Drets Lingüístics va ser el que durant aquest any va reclamar l’escriptora Núria Cadenes. La periodista va exposar al seu compte de Twitter que tenia concertada una cita en un centre mèdic de Torrent però que la metgessa es va negar atendre-la al·legant que no l’entenia. De fet, Cadenes va aportar una prova amb l’informe sanitari corresponent, on es podia llegir “La paciente habla valenciano“.
La situació que va viure Cadenes el 2018, però, no és un cas aïllat. Unes setmanes abans, una parella ja va denunciar que una ginecòloga del centre de salut Joan Llorenç de València es va negar a atendre-la. Per a acabar-ho d’adobar, la doctora afegia que ella “no tenia l’obligació d’entendre el valencià” però que els denunciants sí que tenien “l’obligació de parlar en espanyol”. La parella, finalment, va portar el cas al Síndic de Greuges.
Rètols amb topònims erronis
Tot i que la Conselleria de Sanitat és una de les que més sol·licituds recull, en el cas de la retolació també són freqüents les denúncies en els topònims i noms d’infraestructures. L’Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc va impulsar una aplicació per a recollir les queixes lingüístiques amb l’objectiu d’identificar els senyals que no compliren amb la normalització del valencià. En concret, més enllà dels rètols dependents de la Generalitat, el Ministeri de Foment va rebre set incidències per qüestions i retolació, i AENA, tres més pel mateix motiu.
A final del 2018, l’aplicació havia recollit 120 incidències i la majoria d’elles es van remetre a l’Oficina de Drets Lingüístics. Aquest mateix dimecres, l’ACV Tirant es feia eco dels resultats de la memòria; moltes de les denúncies, recollides a través del programari de l’ACV, batejat com a BonSenyal.
Altres administracions públiques
La major part de la resta d’incidències en l’àmbit públic ha tingut com a destinatari diferents ajuntaments del País Valencià. El gruix d’aquestes queixes remeten als continguts dels webs institucionals i, en concret, a les pàgines de les xarxes socials de Facebook i Twitter. Tant associacions com particulars han demanat en aquest cas que la informació estiga en valencià, ja que fins ara només figurava en castellà.
Mentre que en les administracions de la Generalitat, l’Oficina de Drets Lingüístics sí que compta amb la potestat per a adoptar mesures i elaborar una resposta, en el cas de la resta d’institucions públiques només pot mediar per a promoure una solució de la incidència.
En cada nou cas de discriminació lingüística naix la incògnita de la necessitat del requisit lingüístic en la Llei de la Funció Pública. L’actual avantprojecte –que segons la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, s’aprovaria a l’octubre– preveu que el requisit lingüístic per als treballadors de l’administració pública no s’aprovaria fins d’ací a un any. En qualsevol cas, inclouria les excepcions per als treballadors de l’àmbit sanitari, que no haurien d’acreditar el nivell de valencià.
