Diari La Veu del País Valencià
Els acusats d’Emarsa reconeixen el blanqueig però neguen que els diners foren de la depuradora de Pinedo

VALÈNCIA. El presumpte ‘cervell’ financer del saqueig a Emarsa, Jorge Ignacio Roca Samper, i els seus suposats socis en el blanqueig dels fons han admés aquest divendres davant el tribunal que els jutja en l’Audiència Nacional que van llavar diners durant vora sis mesos utilitzant comptes bancaris andorrans, però han negat que aquestes quantitats, que la Fiscalia xifra en un total de 690.108 euros, procediren de l’empresa pública.

El primer, Roca Samper, ha explicat que en l’època en què es va cometre el delicte, entre el 2009 i el 2010, tenia diversos negocis i que, efectivament, va fer treballs per a la depuradora de Pinedo, però ha insistit que desconeixia que les factures unflades que va rebre procediren de diners públics.

Roca ja ha sigut condemnat a València pel desviament de 24 milions d’euros d’Emarsa i, ara, pel blanqueig dels diners del qual se l’acusa, s’enfronta a una petició fiscal de cinc anys.

Diners negres del seu negoci familiar

Per la seua part, els presumptes socis de Roca –l’empresari Vicente Gil Usedo i els seus dos fills– han afirmat que els seus fons d’Andorra procedien dels diners ‘en B’ que ingressaven al seu negoci familiar i que utilitzaven després per a pagar els seus proveïdors de la Xina.

Roca, que aleshores era titular de 70 comptes bancaris i tenia diverses societats instrumentals a Malta, Belize i Panamà per a blanquejar els fons –tal com ell mateix ha reconegut–, ha explicat al tribunal que el 2009 va conéixer el fill de Gil Usedo i que li va proposar ajudar-los a portar els seus diners a Andorra per una qüestió de “comoditat”, però ha negat que cobrara comissió a canvi.

No obstant això, tant Vicente Gil Usedo com els seus fills han declarat en el judici davant la secció quarta de la sala penal de l’Audiència Nacional que l’acord al qual van arribar amb Roca va ser que aquest es portaria una comissió del 2%.

Aquesta operativa es va estendre entre l’octubre del 2009 i l’abril del 2010, moment en què es va desactivar perquè, segons han indicat els quatre acusats, Andorra ja no els “garantia el secret bancari”.

Simulaven pagar serveis comercials

Segons l’escrit d’acusació de la Fiscalia, per a donar aparença lícita als guanys que va obtindre Roca per part d’Emarsa a través de les seues empreses, es va servir de l’ajuda de la família Gil, que va col·laborar en la simulació de pagament de serveis comercials a través de diversos traspassos de quantitats entre comptes bancaris.

Per tant, el ministeri públic no es creu la versió ni d’uns ni d’uns altres, ja que posa en dubte que Roca no coneguera la il·licitud dels seus cobraments d’Emarsa i que la família Gil no se’n beneficiara, perquè qüestiona que els fons que van acabar en el seu compte andorrà procediren dels fons en negre del seu negoci particular.

Segons el relat de la fiscal Teresa Sandoval, Gil Usedo va obrir un compte en la Banca Privada d’Andorra a l’octubre del 2010, que tenia com a titular a una mercantil a Panamà i com a representats a ell mateix i a Roca. Pel que respecta a la participació dels fills, la Fiscalia postil·la que va consistir en “l’encobriment o emmascarament de l’origen il·lícit dels fons públics presumptament malversats” aparentant relacions comercials.

El modus operandi va consistir a realitzar una sèrie de transferències entre l’octubre del 2009 i l’abril del 2010 des l’empresa domiciliada a Malta, Walnut Grove LTD, al compte andorrà de l’empresa constituïda a Belize, Hesse Darmstadt INC; totes dues administrades per Roca Semper. Després, aquestes quantitats, que ascendeixen a un total de 690.108,50 euros, s’ingressaven als fons dels Gil. Tots han admés en el judici que la seua relació no es va basar en una relació comercial.

Al seu torn, Walnut rebia diners del compte de PrinterGreen SL, que va ser una de les mercantils que Roca va utilitzar per a “incrementar artificiosament” el valor dels treballs realitzats per a Emarsa. Per al ministeri fiscal, ni aquesta empresa ni altres “no van tindre mitjans –ni humans, ni materials, ni financers– per a desplegar les suposades activitats econòmiques”.

Comparteix

Icona de pantalla completa