MADRID/BRUSSEL·LES. El País Valencià es va situar per davall de la riquesa mitjana per capita de la Unió Europea en 2017 i es va quedar en el 81% d’aquest llindar, segons les dades en funció del poder de compra publicades per l’oficina comunitària d’estadística, Eurostat.
Madrid, el País Basc, Navarra, Catalunya i Aragó van ser les úniques cinc autonomies espanyoles que en 2017 van superar la riquesa mitjana per capita a la Unió Europea, mentre que altres cinc (Castella-la Manxa, Extremadura, Andalusia i les ciutats autònomes de Melilla i Ceuta) no arribaven al 75% d’aquesta quantitat.
Madrid va ser la més rica amb un PIB per capita de 33.800 euros, que expressat en unitats de paritat de poder de compra arriben a les 37.200, equivalents al 124% de la mitjana per individu de la Unió Europea. En l’extrem oposat apareix Extremadura, amb un PIB per capita de 17.600 euros i una riquesa per individu en funció del poder de compra de 19.300 unitats de paritat de poder de compra, equivalent al 64% de la mitjana europea.
Europa
Cap de les autonomies va figurar en 2017 entre els territoris més rics de la Unió Europea, ja que la regió europea amb major PIB per capita del bloc comunitari va ser la britànica Londres Interior Oest, amb 209.900 euros per habitant i 188.000 unitats de paritat de poder de compra, equivalent al 626% de la mitjana de la Unió Europea, per davant del Gran Ducat de Luxemburg (253%), Sud d’Irlanda (220%), Hamburg (202%) i Brussel·les (196%).
En concret, entre les 20 regions europees amb major riquesa per capita expressada en unitats de paritat de poder de compra es van situar cinc alemanyes, dues del Regne Unit, dues d’Irlanda, dues d’Àustria i una regió en països com Bèlgica, la República Txeca, Dinamarca, França, els Països Baixos, Polònia, Eslovàquia i Suècia, així com el Gran Ducat de Luxemburg.
En el cas contrari, entre les més pobres, aquelles amb una riquesa per capita en funció de poder de compra igual o inferior al 50% de la mitjana europea, destacaven principalment regions dels socis centreeuropeus, amb cinc regions de Bulgària, quatre d’Hongria i tres de Polònia, mentre que Romania registrava dues regions, igual que França i Grècia.
