VALÈNCIA. Generar talent, retindre’l i també atraure’l és clau perquè l’economia d’un territori evolucione, avance i siga forta. El canvi de model productiu pel qual batalla el Consell des de l’anterior legislatura passa per virar l’economia cap a la innovació, les indústries modernes i l’especialització i diferenciació dels sectors estratègics. Però, per a aconseguir-ho, cal fer del territori un lloc atractiu perquè les persones més preparades decidisquen quedar-se.
Un informe de la Fundació Cotec i de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie) trau a la llum que el País Valencià està encara lluny de ser un territori atractiu per al talent. I és que, segons el text, el territori valencià se situa per davall de la mitjana espanyola quant als seus nivells de talent, ja que ocupa la desena posició en el rànquing de les 17 autonomies.
L’informe ‘Mapa de talento en España’, que es va presentar dijous a la seu d’Adeit, analitza i compara la capacitat d’atraure i retindre talent de les 17 autonomies de l’Estat. L’índex global obtingut per a cada territori (42,2 en el cas valencià i 48,6 per a la mitjana espanyola) es construeix a partir de 52 indicadors que s’agrupen en sis pilars fonamentals que condicionen el talent de cada autonomia: Facilitar; Atraure; Créixer; Retindre; Capacitats i Vocacions Tècniques, i Coneixement.
Retindre el talent
El País Valencià se situa per davall de la mitjana en tots ells, excepte en el de Créixer. L’informe mostra que les principals febleses es troben en el pilar Retindre. Aquest apartat inclou aspectes de sostenibilitat i estil de vida com la seguretat personal, la protecció del medi ambient, el nombre de metges cada 100.000 habitants, els nivells de protecció social i la contribució del treball al sistema de pensions.
Aquesta variable s’extrau de dos indicadors: Sostenibilitat i Estil de vida. El primer té en compte dos aspectes: un sistema de pensions sanejat —mesurat pel percentatge d’afiliats al total del sistema sobre la població activa— i la despesa realitzada en protecció social per habitant. L’àmbit d’Estil de vida preveu tres aspectes: la protecció del medi ambient, les garanties de seguretat personal –mesurades pel percentatge de persones que se senten segures caminant soles a les nits– i l’accessibilitat a la salut –mesurada pel percentatge de metges per 100 mil habitants–. El País Valencià queda en últim lloc en l’apartat d’estil de vida, amb 30 punts sobre 100, i en penúltim lloc, amb 26,7 sobre 30 en sostenibilitat.
Tampoc obté bones qualificacions en els àmbits relacionats amb la facilitació del talent i que es refereixen a les característiques de l’entorn regulador, de mercat i de negocis i treball. En la mitjana global, el País Valencià ocupa el sisé lloc per la cua i només supera la mitjana en el referent a l’entorn del mercat. També queda per baix en aspectes com polítiques actives d’ocupació, productivitat, infraestructures TIC, eficàcia de l’administració i percepció de la corrupció.
En els pilars 5 i 6, que aglutinen les capacitats tècniques i el coneixement, el País Valencià també està per davall de la mitjana, ja que se situa en tots dos casos en la posició desena de les 17 autonomies. Els motius pels quals s’ocupa aquesta posició són el reduït percentatge de població amb educació superior; la disponibilitat de científics, enginyers i tècnics, i l’escassa activitat emprenedora de nous productes.
Al capdavant en educació formal
No obstant això, el territori valencià sí que ocupa un lloc destacat en el cas del pilar Créixer, que inclou variables relacionades amb l’educació i l’accés a oportunitats de creixement. El País Valencià apareix en les primeres posicions en despesa pública en educació superior, rendiment de les seues universitats i ús de les xarxes virtuals socials i professionals.
Finalment, encara que lleugerament per davall de la mitjana, l’autonomia ocupa el cinqué lloc en el pilar Atraure, que té en compte tant el grau d’obertura externa –presència d’empreses estrangeres, transferència de tecnologia, migrants adults i estudiants internacionals– com l’obertura interna –acceptació de les minories i els immigrants, dones universitàries, bretxa salarial i oportunitats de lideratge de les dones–.
De fet, des del Consell s’ha estat treballant en els darrers anys en un programa per a atraure el talent i ‘revertir’ la fuga de cervells. Es tracta del programa GenT, una iniciativa que busca donar suport i atraure personal investigador amb talent per a potenciar el progrés científic, industrial, econòmic i social del territori valencià. Els contractes tenen per finalitat tres objectius: elevar el nivell d’excel·lència investigadora del sistema valencià; afavorir la incorporació de persones investigadores d’elevat prestigi i projecció internacional a les universitats públiques i centres d’investigació, i incrementar el volum de fons europeus d’investigació.
Possibles millores
L’informe planteja com a propostes de millora per al País Valencià reduir la bretxa entre remuneració i productivitat; afavorir l’obertura interna a través d’un major accés de les dones a posicions de lideratge, fonamentalment en el sector privat, i augmentar la despesa en protecció social i mediambiental per a reforçar el pilar Retindre.
Els resultats d’aquest primer mapa de talent mostren que les autonomies que ostenten les primeres posicions del rànquing global són Madrid, Navarra, Catalunya i el País Basc. En l’extrem oposat apareixen les Canàries, Castella-la Manxa, Múrcia, Extremadura i Andalusia. En la zona intermèdia del rànquing coincideixen huit autonomies: Astúries, Aragó, La Rioja, Cantàbria, Castella i Lleó, el País Valencià, les Illes Balears i Galícia.
