VALÈNCIA. A finals dels anys 70, l’ara president Ximo Puig va adquirir diverses accions del periòdic Mediterráneo de Castelló, el mitjà en què va començar la seua carrera com a redactor. No és un fet que oculte, més aviat al contrari: en alguna trobada amb periodistes ha comentat que en un moment complicat per a la capçalera, ell i altres companys van participar en la capitalització de l’empresa comprant els títols amb els diners que van cobrar després de ser acomiadats.
Aquest dimecres mateix, des de Brussel·les, ha tornat a explicar-ho: “L’any 81, després del cop d’estat, el govern de la UCD va eliminar totes les restes del suarisme; entre elles, el director del periòdic [Mediterráneo] i els treballadors. Em van fer fora, vaig anar al jutjat i, finalment, vaig guanyar la demanda. Vaig invertir eixos diners quan es va fer la compra del diari, perquè en aquell moment la meua ambició era que hi haguera un mitjà progressista a Castelló, que es mantinguera el periòdic. D’altra banda, és el meu treball; no sé si tornaré, però la meua voluntat és ser periodista sempre”.
Però, malgrat que en diverses ocasions ha explicat aquesta ‘anècdota’, qui no ho sabia era el banc públic valencià. Així, l’Institut Valencià de Finances (IVF) assegura que “no tenia coneixement d’això”, és a dir, no sabia que actualment Puig té 210 accions per un valor comptable de 177.886,8 euros; vora l’1,2% del total. Això no seria rellevant si no fora perquè l’IVF era un dels creditors del Grupo Zeta –propietari de Mediterráneo–, recentment venut a Prensa Ibérica gràcies a un acord que ‘perdonava’ el 70% dels 99 milions de deute que tenia en total.
En el cas del banc públic valencià, el préstec inicial amb Grupo Zeta era de 3,8 milions, reduït a vora 1,9 milions (en concret, 1.856.000 euros) quan es va rebre la proposta d’adquisició per Prensa Ibérica. Finalment, l’IVF va haver d’assumir 1,3 milions d’aquest deute. Aquesta operació es va materialitzar poc després que el Consell aprovara per unanimitat un decret que donava les garanties legals per a aquesta mena d’accions (concretament, el Decret 38/2019, de 15 de març, del Consell, d’aprovació del Reglament de desenvolupament de les polítiques d’actuació de l’IVF i de la gestió i alienació dels béns i drets adquirits en l’exercici de la seua activitat creditícia).
El director general de l’Institut Valencià de Finances, Manuel Illueca, ha comparegut aquest dimecres “després del ‘revol’ vist en la premsa” per a aclarir els fets. A grans trets, la seua intervenció davant dels mitjans ha estat dedicada a explicar la cronologia; desmentir que s’haja fet una quitança del deute; aclarir el paper i la posició del banc públic en la venda, i desmentir que aquesta operació motivara l’aprovació del decret. En definitiva, per a negar que l’operació es realitzara per a beneficiar una empresa de la qual Puig és accionista ni tampoc que el president de la Generalitat intercedira en la decisió de l’IVF sobre el deute amb l’Administració del diari Mediterráneo.
Illueca ha defensat que el decret responia “a la necessitat de l’IVF de tindre una cobertura jurídica per a l’exercici de les seues activitats de recuperació”.”Per tant, el Consell, ací, no té cap mena d’informació quan pren aquesta decisió sobre si darrere venia aquesta operació o qualsevol altra”, ha esgrimit Illueca quan se li ha preguntat per si el Consell sabia que el decret donaria cobertura a la venda del diari Mediterráneo –i la resta del Grupo Zeta– a Prensa Ibérica, editorial de Levante-EMV, entre d’altres.
Si bé Illueca ha palesat en diverses ocasions que des de l’organisme públic no sabien que el president tenia accions en un mitjà, també ha aclarit que “cap de les persones que formen part del consell haurien tingut cap conflicte d’interés encara que ho hagueren sabut”. “En part, pel que estem volent remarcar: que ningú ha fet una quitança al Grupo Zeta. Nosaltres hem venut un crèdit deteriorat a un tercer; però el deute segueix estant en el balanç del Grupo Zeta”, ha dit, i ha rematat: “No perdonem cap deute a ningú; per tant, no hi ha conflicte d’interessos”.
Què va abans: l’oferta o el decret?
Illueca ha explicat que aquest decret va passar pel Consell perquè l’Advocacia de la Generalitat ho va demanar però que la seua aprovació no era necessària –ni vinculant– per a l’operació amb Grupo Zeta i Prensa Ibérica. “Sense el decret, l’IVF hauria fet igual l’operació, però quin sentit té que ho faça abans del decret si el tindré en poques setmanes?”, ha plantejat. No obstant això, ha posat l’exemple de l’Institut Català de Finances, que ho va fer sense cap decret: “Ells ho veien molt clar”.
Segons Illueca, l’Institut pot fer les activitats que se subjecten a dret privat. Amb tot, en aquell moment va pensar que “convenia que tothom sabera quin tipus d’accions es feien, com a entitat financera, i que hi havia un posicionament jurídic favorable”. El director de l’IVF també ha defensat l’operació, amb decret o sense, perquè la seua missió és “limitar les pèrdues per a la Generalitat” i tenia un informe [de Deloitte] que li deia que “com a màxim cobraria el 30% si açò anava a liquidació”.
L’IVF remet al calendari per a desmentir la vinculació entre l’aprovació del decret i la llum verda a l’operació. Així, segons Illueca, el decret va començar a tramitar-se el setembre del 2018 mentre que l’oferta no va arribar fins el febrer del 2019. “Però, per prudència i perquè la tramitació del decret estava molt avançada, vaig decidir esperar uns dies”, ha defensat sobre la data en què s’autoritza l’operació.
No obstant això, Illueca sí que ha reconegut que abans ja es van deixar per escrit que les condicions de la venda es mantindrien i s’aplicarien amb posterioritat a l’aprovació del decret. És a dir, s’accepta l’oferta però condicionada a l’aprovació d’aquest reglament.
Puig es va interessar per un tema que “estava en tots els mitjans de comunicació”
Preguntat pels mitjans de comunicació, Illueca ha dit que “per descomptat” que va parlar amb el president Puig d’aquest tema, “en la mesura que estava en tots els mitjans de comunicació.” “L’Institut apareixia permanentment en la premsa i ell [Puig] em preguntava per aquesta operació, quin crèdit teníem…”, ha exposat. Ara bé, ha remarcat que mai van parlar d’una quitança del deute. “Puig s’interessava per quants diners se’ns devia, com estava la cosa, i jo li explicava com ho veia: que el Grupo Zeta estava malament i que tenia una situació complicada”, ha continuat.
En aquest punt, ha tornat a respondre que “mai” no va saber res sobre la relació accionarial de Puig i que aquest “es va interessar en converses privades, normals, que es tenen en el dia a dia”. “Acostume a fer-ho, li explique al president com estan les operacions més complicades; és normal que el president pregunte”, ha defensat. Després, ha volgut deixar clar que el cap del Consell “mai no ha donat llum verda ni roja a cap actuació de l’IVF; si res l’ha caracteritzat des que estic ací és el màxim respecte a les decisions tècniques que s’adopten”.
Com acaba el banc públic valencià dins d’aquesta operació?
Cal anar anys enrere per a arribar a l’inici d’aquesta operació, que comença amb dos préstecs que es van concedir al Grupo Zeta per a adquirir una impremta a Biar –on havia d’imprimir-se El Periódico de Alicante–. L’únic aval era Promociones y Ediciones Culturales S.A. (PECSA), una de les societats del Grupo Zeta i propietària de la capçalera Mediterráneo.
Anys després, el març del 2009 –és a dir, quan hi havia un altre color en el Consell–, el grup decideix reestructurar el deute i es fa un préstec sindicat, és a dir, tots els creditors de Zeta treballen en comú per a trobar una solució coordinada. Des d’eixe moment, la relació ja no és de l’IVF amb PECSA, sinó que forma part ‘d’un tot’.
Dins d’aquest crèdit sindicat, l’IVF era minoritari, ja que tenia només un 1,8% de participació. Per contra, entre Caixabank, Banco Santander i Banc Sabadell acumulaven el 60% del deute total.
Puig: “Mai he tingut res a veure amb Zeta”
Puig no ha pogut escapar de les preguntes dels periodistes que l’acompanyen en el seu viatge a Europa. Tampoc no ho ha evitat, i ha assegurat que “és absolutament tot explicable i amb total transparència, ací o on faça falta”. Sobre les accions que posseeix, ha defensat que mai ha participat ni en la direcció de l’empresa ni en cap decisió que tinga a veure amb la dinàmica empresarial de PECSA.
També ha volgut destacar que “s’ha produït una situació difícil del soci majoritari de PECSA, que no tant de PECSA”. “Eixa és una qüestió important”, ha subratllat per a afegir que no ha participat mai ni ha tingut “res a veure” amb Grupo Zeta.
En última instància, ha apuntat que es tracta d'”un problema generat pel PP, que va donar a Zeta uns crèdits a través de l’IVF que no eren massa raonables, com tants d’altres”. Ara, però, “calia donar una solució, que els tècnics de l’IVF han avalat”. En tot cas, ha posat èmfasi a dir que, com a president de la Generalitat, no té res a veure en l’operació, “ni de lluny”, cosa que significaria faltar el respecte als funcionaris, “que són totalment independents”.
