Dècades de mesures i investigacions científiques sobre el clima han permet concloure que les temperatures globals estan pujant i que la causa principal és l’activitat humana.
A més, el calfaments’accelera i els efectes s’agreugen cada dècada més. Si superem els 1,5ºC d’increment podem entrar en una fase molt més accelerada, fins i tot irreversible. I sols ens queden uns 10 anys ja per evitar superar aquest límit.
Causes
La Terra rep energia solar i n’emet d’infraroja, equilibrant-se i mantenint una temperatura pràcticament constant, fins que nosaltres començàrem a cremar els boscos i els combustibles fòssils (carbó, petroli i gas natural) en quantitats industrials.
Des d’aleshores els gasos d’efecte hivernacle (GEH), principalment el CO2, han anat acumulant-se en l’atmosfera, deixant entrar la radiació procedent del Sol però absorbint una xicoteta part de la que emet la Terra.
Així hem trencat l’equilibri energètic i ara s’acumula la part que no s’irradia a l’espai, transformant-se finalment en calor i pujant a poc a poc les temperatures globals.
I el problema s’agreuja perquè cada any generem més GEH, amb rècords d’aquests gasos en l’atmosfera i els consegüents rècords de temperatures i problemes derivats.
En el cas del CO2 ara mateix tenim unes concentracions que no s’havien conegut des de fa 3 milions d’anys (>415ppm)…
Conseqüències
El canvi climàtic ja ha arribat i a escala global patim més ones de calor, sequeres, huracans, inundacions, incendis, erosió, desertificació, fusió de gels, pujada dels mars, salinització, pèrdua de terres i biodiversitat, més plagues i malalties, pèrdua de cultius, fam, migracions, conflictes, etc.
Enguany, els mesos de juny i juliol foren els més calorosos de la sèrie meteorològica, hem patit vàries onades de calor, les noves plagues augmenten de forma molesta i perillosa, la costa mediterrània viu una sequera crònica, …
I el pitjor de tot de l’emergència climàtica, és que si es desgela l’Àrtic i la tundra augmentarà l’absorció de radiació solar per l’enfosquiment de la superfície oceànica i per l’alliberament de metà, molt més absorbent que el CO2, de manera que entraríem en una fase més accelerada i, potser, sense retorn.
Si no canviem, imagineu com serà viure d’ací 10 anys en un món superpoblat, amb les temperatures incrementant-se més dels 1,5ºC crítics i pujant a la carrera, amb el mar elevant-se uns 0,4 cm per any, les terres i l’agricultura minvant, la gent fugint de plagues i sequeres…?
Solucions
El principal emissor de CO2 ací és el sector del transport (>40%); després, la indústria i energia; seguida pels incendis forestals, el sector domèstic i el de serveis, i l’agricultura i pesca. Per tant, hem d’aplicar ja:
1. Mobilitat sostenible: xarxa verda, vies verdes, camí del Xúquer, ciutats 30, transport públic gratuït (o més barat) i eficient, etc.
2. Plans d’estalvi, eficiència i energia Solar per reduir el consum energètic i fomentar l’autoconsum de balanç net amb l’energia solar, l’única font que tenim de sobra.
3. Pla forestal per protegir realment els boscos que encara queden i recuperar els monts recremats que no es recuperen sols.
4. Modernització industrial amb processos més eficients i nets, economia circular.
5. Agricultura i jardineria ecològiques, que absorbeixen CO2 i milloren l’entorn i la salut.
6. Altres: 4R, eliminar plàstics d’un sol ús, reduir el consum de carn, viatjar menys,…
7. I molta educació ambiental, amb campanyes de publicitat institucional per conscienciar la ciutadania sobre la insostenibilitat del sistema actual i la urgència del canvi cap a les solucions ecològiques.
I què podem fer nosaltres?
Els governs poden i han de fer molt perquè estem en emergència climàtica i tenim poc de temps per aplicar les solucions. Però necessiten una bona espenta perquè reben fortes pressions de les grans companyies i sense la mobilització ciutadana no faran quasi res. La prova són les 24 reunions internacionals de l’ONU sense acords reals i efectius, 24 COP i cada any pitjor…
Per tant, les institucions més properes, com els ajuntaments, i els ciutadans som la clau per evitar el desastre climàtic. I podem fer molt: utilitzar menys els autos i més el transport públic i la bici, contractar la llum a una cooperativa elèctrica de renovables, instal·lar-nos plaques solars d’aigua i d’electricitat (s’amortitzen en uns 5 anys), eliminar els plàstics i tot allò d’usar i tirar, reduir, reutilitzar, reparar i separar en casa per reciclar (cap al residu zero), cuidar i ensenyar a cuidar l’entorn als xiquets i als coneguts, recolzar els grups ecologistes, pressionar els governs, etc., etc.
I ja no és suficient amb parlar i raonar, hem d’actuar per forçar el canvi imprescindible i resoldre l’emergència climàtica. Sobretot els joves, perquè els joves sou els que menys culpa teniu del que està passant i els que més ho patireu, perquè sou la gent del segle XXI, el segle de l’emergència climàtica…
En eixe sentit, aquest mes hi ha convocades múltiples accions per defensar el clima i lluitar contra tot allò que l’ataca i amenaça la vida en general (recordeu, 1.000.000 d’espècies en perill…) i la humana en particular. Potser, la més important és la Vaga Mundial pel Clima, el 27, per conscienciar la gent i pressionar els governs i les empreses. Cal que tothom s’hi adherisca i lluitar també des del mateix lloc de treball…
