Temps era temps, de la vila de Salses a la riba del Segura i les illes Balears i Pitiüses s’estenia un país sobirà que exhibia orgullós les armes del seu rei, el seu!, per tota la Mediterrània. Tant era així que els cronistes escrivien: «ningun peix se gos alçar sobre mar si no porta un escut del rei d’Aragó en la coa». Era el temps dels esforçats mariners de València, Barcelona i Mallorca, que solcaven totes les rutes navegables del moment, i era el temps de les armades del rei d’Aragó, que convertien el país dels quatre pals de gules en camper d’or en potència marítima capaç de fer que els seus prínceps foren temuts i respectats.
