VALÈNCIA. Aquest dilluns el Tribunal de Comptes anunciava que investigaria les irregularitats que va denunciar l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de València per les jubilacions parcials als treballadors. Aquest règim laboral irregular a l’empresa pública va ser prorrogat pel Partit Popular des del 2001 fins que va deixar la gestió de l’empresa amb la pèrdua del govern municipal després de les eleccions del 2015. El PP, però, ja havia sigut advertit en ocasions anteriors tant per Inspecció de Treball com pel Ministeri d’Economia.
Amb la nova direcció i gerència per part de Josep Enric García Alemany –ara, en el centre de la polèmica pel frau de l’EMT–, aquestes irregularitats van ser detectades i s’hi va posar fi. No obstant això, l’eliminació d’aquesta fórmula laboral va provocar tensions entre l’empresa pública i els treballadors, que van iniciar una sèrie de protestes que van concloure al febrer del 2019.
La primera vegada que es va produir aquesta situació amb les jubilacions irregulars va ser durant la negociació del Conveni Col·lectiu de l’agost del 2001. Els treballadors, junt amb la gerència de l’empresa –Ramón Ruiz–, van pactar que els empleats que es jubilaren durant aquell any i els dos posteriors podrien fer-ho de forma anticipada treballant 65 dies des de la renovació del contracte de jubilació parcial. Una xifra que, de fet, era inferior al 15%.
En aquest moment, la Inspecció de Treball ja alerta que l’acord al qual havien arribat era il·legal. Tot i això, el gerent i el director de l’ens –Jorge Bellver, regidor del PP per aquella època– van decidir ratificar-la des del 2001 fins al 2003. Tot i això, la situació es va mantindre en el temps, tot i les advertències per part de certes institucions cap a l’entitat que havia de ser “escrupolosa”, segons expliquen fonts de l’ens.
El 2007 ja va arribar una de les primeres advertències. L’aprovació de la Llei de Contracte del Sector Públic ja va ser un toc d’atenció per al regidor del PP Alfonso Novo com a president de l’ens i per a Jesús Herrero com a director gerent. En aquesta norma, per primera vegada es va limitar de manera expressa la possibilitat que les administracions públiques portaren endavant activitats en l’àmbit civil fugint del dret administratiu; una situació que es va ratificar amb un informe desfavorable del Síndic de Comptes al 2010, on qualificava l’EMT de sector públic i poder adjudicador i l’obligava a retornar a l’àmbit del dret administratiu. Tot i això, segons informen fonts de l’ens, això “es va ignorar de manera temerària”. Les alertes van continuar el 2011, amb una comunicació del Ministeri d’Economia i Hisenda.
L’any 2013 es va prorrogar aquest tipus de contracte. Alberto Mendoza, regidor del PP i president en aquell moment de l’ens, i Andrés Bernabé, com a director gerent, van pactar en la Comissió Mixta de Vigilància del Conveni que els treballadors tingueren un contracte de jubilació parcial amb una reducció de jornada del 85%. En principi, era un contracte de durada determinada en model oficial amb aquesta reducció, sempre que l’empresa suplira la seua feina amb un contracte de relleu i indefinit a temps complet.
Tot i el que marcava aquest contracte, els treballadors que fins a aquell moment es van acollir a aquest règim laboral només feien 65 jornades de treball. Aquesta xifra, però, no corresponia al 15% de la jornada pactada, que equival a 131 dies. No obstant això, cap responsable de l’empresa va alertar del problema. Per tant, des del 2013, l’EMT pagava la integritat dels dies que hauria de treballar i el treballador cotitzava per tots ells tot i que no els treballara.
Les eleccions municipals del 2015 van provocar l’eixida de les institucions municipals del PP. En el cas de l’EMT és Compromís qui va entrar a la gestió de l’ens, amb Giuseppe Grezzi com a president. Quan es va produir el canvi de direcció, es van sol·licitar tots els informes dels problemes a resoldre, però l’anterior responsable de recursos humans –un càrrec que també ostentava el director gerent Andrés Bernabé– no va alertar la nova direcció, segons expliquen fonts de l’empresa.
No va ser fins a la negociació del Conveni Col·lectiu a finals del 2017 quan el nou responsable de recursos humans va descobrir la jornada que feien els jubilats parcials. Per a tractar d’esclarir la legalitat de la situació, el 27 de desembre es va posar en coneixement dels fets l’Agència Valenciana Antifrau, així com el servei de personal de l’Ajuntament.
Ja el 2018, quan es va començar a negociar la jubilació parcial de cara als anys 2019-2025, al maig es va rebre l’informe de l’Ajuntament que indicava que s’estava produint una situació irregular. Per aquesta raó, el director gerent va resoldre que els jubilats parcials havien d’ajustar-se a les jornades efectives i, per tant, treballar 132 dies. Per a fer-ho, l’EMT finalment es va acollir a un laude d’obligat compliment que les jubilacions parcials ja no podien fer-ho i que requerien una autorització de l’Ajuntament. Però els sindicats van rebutjar aquesta decisió i van iniciar les mobilitzacions contra la imposició de les 132 jornades.
El febrer del 2019 els treballadors van organitzar mobilitzacions i sis jornades de vaga. L’EMT va tractar de gestionar-ho amb un pacte sobre jubilació parcial on s’establia que les jornades es faran com es marca per llei, però una part d’elles en una activitat menys dificultosa per als treballadors.
De fet, el preacord incloïa igualment la possibilitat que els treballadors pogueren acollir-se voluntàriament als 60 anys a un lloc de treball amb menys càrrega física si tenien dificultats per a desenvolupar el seu treball habitual, sota prescripció mèdica. També recollia un increment salarial del 2,25% i reconéixer a cada treballador les cent hores de formació que l’empresa els devia.
