CASTELLÓ DE LA PLANA. El grup municipal del PP a l’Ajuntament de Castelló ha anunciat al·legacions contra la denominació oficial i única en valencià de Castelló de la Plana, així com contra l’enderrocament de la Creu del Ribalta. “Dues decisions unilaterals, imposades pel govern municipal de PSOE i Compromís d’esquena a la majoria social de castellonenques”, han assenyalat els populars en un comunicat.
Per a la portaveu municipal del PP, Begoña Carrasco, és “urgent” que la ciutat torne a la normalitat. “Per a poder mirar cap al futur, cal acabar amb les imposicions i sectarismes d’un govern municipal, el d’Amparo Marco, que no mira per l’interés general, sinó només pel dels socis que la van fer alcaldessa”, ha afirmat.
Carrasco ha lamentat que tant en el cas del canvi de topònim com en el cas de l’enderrocament de la Creu del Ribalta el que s’ha fet és “dinamitar els consensos aconseguits en temps de la transició democràtica”. “Un govern enrocat en el passat no pot avançar ni centrar-se en el que preocupa i ocupa la ciutadania; no atén les seues prioritats”, ha afegit.
El principal argument que defensa el PP per a al·legar contra l’enderrocament de la Creu del Ribalta se centra en l’acord municipal adoptat per la corporació del 1979, mitjançant el qual el monument, obra de l’arquitecte Vicente Traver, va ser des d’aleshores “símbol de reconciliació i en record a totes les víctimes de la violència sense distinció”.
“Per aquesta raó, no atenta contra la Llei de Memòria Històrica”, ha explicat Carrasco, qui ha apuntat que l'”obstinació” de voler eliminar-la és només del govern “perquè ningú ho ha demanat ni és una prioritat per als castellonencs, com sí que ho són l’atur, la falta de llibertat en l’educació i les contínues retallades en sanitat que estan relegant Castelló a una capital de segona, per darrere de València i Alacant”.
Topònim
Pel que fa a la denominació oficial i única en valencià de Castelló de la Plana, la portaveu del PP ha advocat per recuperar la cooficialitat en el nom de la ciutat i “que puguem utilitzar indistintament i amb llibertat Castellón de la Plana i Castelló de la Plana, sent tots dos noms oficials i reconeguts, com ho han sigut durant 36 anys”.
Segons ha dit Carrasco, el recent acord que estableix el topònim oficial únicament en valencià “només ha portat malestar, crispació social i enfrontaments entre la societat perquè no ha sigut en cap moment una demanda social”.
