VALÈNCIA. Les dones migrants es beneficien en menor mesura de les ajudes econòmiques previstes per a la lluita contra la violència de gènere. Així ho va informar Por ti mujer aquest dilluns, 4 de març, amb la presentació d’un informe sobre les dones víctimes de violència de gènere a l’estat espanyol. L’any 2017 sols el 8% de les dones estrangeres va obtindre suport econòmic. La majoria de vegades el desconeixement, la por a ser deportades i, fins i tot, la dependència econòmica amb el maltractador influeixen en el fet que les dones no demanen algun tipus d’ajuda.
Aquest document, amb dades des de l’any 2003 fins al 2017, s’ha elaborat “a través d’un grup de dones i associacions anomenat Red de Llatinoamericanes i del Carib”, segons va informar Rosa Ruedas, voluntària de l’associació feminista.
“Les dones migrants estan infrarepresentades en les xifres de violència de gènere”, introdueix Ruedas. El Servei Telefònic d’Atenció i Protecció per a víctimes de la violència de gènere (ATENPRO) va prestar servei a un total de 16.853 dones durant el 2015. D’aquesta xifra, el 94% eren espanyoles i el 9,6% eren migrants, cosa que “suposa una baixa proporció si tenim en compte la representació de les migrants dins de la violència de gènere”, va afirmar la voluntària.
El Servei Telefònic 016 d’Informació i Assessorament a víctimes va atendre 74.099 entre el 2008 i el 2015. El 78% eren espanyoles i el 22%, migrants. A més, moltes de les cridades al 016 no denunciaven violència física sinó una humiliació emocional, cosa que “no es registra, no es té en compte”, va assegurar Ruedas.
El 32% de les dones víctimes són estrangeres
Del total de dones assassinades per violència de gènere, el 32% són estrangeres. A més, aquestes pateixen una major desprotecció. Segons una anàlisi de les nacionalitats, les denúncies i les regularitzacions jurídiques s’ha demostrat que sols el 37% de les dones estrangeres que es trobaven en una situació d’irregularitat jurídica havia denunciat prèviament.
“Des d’una posició crítica, la web Feminicidio.net denuncia que en les estadístiques no es tenen en compte tots els assassinats per causa de violència masclista”, va explicar Rosa Ruedas. Aquesta web inclou casos comesos per parelles, casos no reconeguts pels jutjats –com ara violència de gènere– i casos en què la dona no mantenia una relació íntima prèvia amb el maltractador, entre d’altres.
Propostes de futur
Entre les propostes que planteja aquesta associació sobre l’aplicació del Pacte d’Estat i del Conveni d’Istambul sobre la violència de gènere a l’estat espanyol apareixen: la millora del coneixement i el seguiment estadístic sobre la situació de les dones migrants; la incorporació activa de les organitzacions migrants en les campanyes de sensibilització i prevenció; la formació adreçada a les persones professionals que atenen dones en situació de violència de gènere; l’assistència, ajuda i protecció a les víctimes, i la resposta institucional i coordinació en Red.
Així mateix, aquest divendres passat, 1 de març, la Red de Llatinoamericanes i del Carib va presentar aquest informe al Parlament espanyol. “Van ser molt ben escoltades i esperem que done els seus fruits”, va concloure Ruedas.
