VALÈNCIA (EUROPA PRESS). La Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica ha consignat en els Pressuposts del 2020 un total de 2,16 milions d’euros a les polítiques de memòria democràtica. En aquesta àrea, es preveu realitzar “totes aquelles accions que exigeix el desplegament de la Llei de Memòria Democràtica i per a la convivència”. Així, l’any vinent es preveu posar en marxa les exhumacions de les restes de les fosses en les tres demarcacions des de la Conselleria amb tres contractes; iniciar el banc d’ADN per a la identificació dels cossos de les víctimes i dels bebés furtats; actualitzar el mapa de fosses; invertir en l’eliminació de vestigis franquistes, i impulsar la creació de llocs de la memòria.
S’incrementen en un 66,7% les subvencions a entitats i associacions memorialístiques, i s’augmenten en un 16% les subvencions per a exhumacions i l’aplicació de polítiques de memòria. També s’incrementen en un 111,2% les polítiques actives de memòria, gestionades directament des de la Conselleria, com per exemple l’exhumació de represaliats durant la Guerra Civil i la dictadura, el citat banc d’ADN o l’impuls de l’Institut de Memòria Democràtica, per al qual es busca “una ubicació adequada a Alacant” i s’espera que “puga ser una realitat al llarg del 2020”.
Així ho ha explicat la responsable de l’àrea, Rosa Pérez Garijo, durant la seua compareixença aquest dimecres davant la Comissió d’Economia, Pressuposts i Hisenda de les Corts per a desglossar el contingut dels comptes per al pròxim exercici en una conselleria que comptarà amb 55,3 milions d’euros en total, un 2,9% més respecte a enguany.
Pérez Garijo ha assegurat que els comptes d’aquesta “humil però central” conselleria van adreçats a “impulsar la participació ciutadana; a posar en marxa polítiques públiques de memòria democràtica i reparació de les víctimes del franquisme, i a incrementar la cooperació i les polítiques de transparència”.
El 61% del pressupost va a l’àrea de Cooperació Internacional al Desenvolupament, amb 33,8 milions d’euros que suposen una inversió de 6,8 euros per habitant i representen una pujada del 3,4%. La consellera ha destacat l’augment del 25% en les ajudes destinades a ONGD i també ha subratllat que es realitzarà un seguiment que permetrà assegurar la transparència i l’avaluació sobre el terreny dels projectes als quals es destinen els fons.
En matèria de Participació Ciutadana, la partida puja un 6,2% i les principals accions a les quals es destinaran els fons seran la incorporació de processos de selecció, disseny, execució i avaluació de les polítiques públiques; les ajudes a entitats locals i ciutadanes (que pugen 50.000 euros); l’activació de la Xarxa d’Administracions Participatives; l’organització d’una jornada de Pressuposts Participatius, i l’edició de la Guia de Participació Ciutadana.
En Transparència hi ha 6,8 milions d’euros que s’empraran a ajudar entitats locals; a sufragar les despeses derivades dels convenis que se signaran amb les universitats públiques; a crear una nova aplicació informàtica per a la tramitació interna de les sol·licituds d’accés a la informació pública, anomenada ‘GVAGip’, i a crear un programa pilot d’auditoria ciutadana en la contractació pública. Pel que respecta a l’Atenció a la Ciutadania, està prevista la implementació del nou pla 2020-2023, i s’assignaran 40.000 euros per a l’elaboració del nou Portal d’Atenció a la Ciutadania, i 80.000 euros per al desenvolupament del model d’excel·lència.
Vox qüestiona el banc d’ADN
Vox ha retret a Pérez Garijo que el banc d’ADN siga per a víctimes del franquisme “i no per als dos bàndols”. La consellera ha assegurat, en primer lloc, que entén que per a Vox la memòria històrica “no és important” però que per a avançar “cal memòria, justícia i reparació”. A més, ha assenyalat que el banc d’ADN és per a “qualsevol família que vulga recuperar les restes”, encara que ha recordat que “la majoria, per no dir la totalitat, són víctimes de la repressió franquista”.
