VALÈNCIA (Carla Aliño, EFE). És inspectora de policia i, ara, escriptora contra la violència masclista. Beatriz Castaño ha decidit relatar en una novel·la un cas real de maltractament psicològic, econòmic i sexual patit per una amiga seua amb la finalitat d’ajudar altres dones que puguen estar vivint una experiència similar.
En una entrevista amb l’agència EFE, la cap de la Unitat de Família i Atenció a la Dona (UFAM) de Xirivella, Aldaia i Alaquàs, amb més de 30 anys d’experiència en el Cos Nacional de Policia, anima les dones que pateixen violència masclista a denunciar els seus agressors i assegura que existeixen molts mitjans a la seua disposició per a protegir-les i perquè puguen refer la seua vida.
Reconeix que mai s’havia plantejat escriure, però que va sentir la necessitat de fer-ho després que una amiga seua li confessara, un dia, que durant dotze anys havia sigut víctima de maltractament psicològic, econòmic i sexual per part de la seua parella, a la qual mai va arribar a denunciar.
“Em va deixar en xoc”, assegura Castaño, qui no havia sospitat mai res i que després de rebre el consentiment de la víctima, amb algunes condicions com mantindre el seu anonimat, es va llançar a escriure la seua història sota un nom fictici.
Historia de una mujer cualquiera: Estrella (editada per Círculo Rojo) mostra “l’amor incondicional no correspost, el sofriment, el dolor, la humiliació, la vergonya, la por, el silenci, la soledat”. “Grans ferides que, encara que no sagnen ni són visibles, no es tanquen mai”, afegeix Castaño.
En aquest cas, assenyala, no hi ha violència física, però en el llibre es pot veure com un home aconsegueix que una dona formada, intel·ligent, independent i amb una bona situació socioeconòmica s’esgote i s’apague físicament i psicològicament fins a aconseguir anul·lar-la.
“Fins a 37 vegades va deixar la seua parella i les 37 va tornar amb ell”, assegura Castaño, qui destaca “l’enganxament psicològic i la manipulació” que exerceix aquest tipus de maltractador en les víctimes, a les quals “enganya i sotmet” fins al punt que es tornen “marionetes” al seu servei.
El llibre es presenta aquest dimarts al Castell d’Alaquàs i pròximament a la delegació del govern espanyol a València. Després, Castaño vol escriure tres històries més –la segona la té quasi acabada–, perquè creu que la violència masclista pot tindre quatre finals diferents.
Un és l’assassinat de la víctima; un altre, que la dona seguisca amb el seu agressor; un tercer, que decidisca abandonar-lo, i l’últim, que siga ella qui pose fi a la vida del seu agressor. Castaño, però, no revela quin és el final de la seua primera novel·la per a animar la gent a llegir-la. “Igual per a tu i per a mi no ho és, però per a ella és feliç.” Això és l’única cosa que avança d’un final que, segons la ressenya del llibre, és “inesperat”.
“A mi m’agradaria que totes les dones maltractades abandonaren els seus agressors i que feren una nova vida”, afirma a EFE, i per això, vol ajudar a obrir els ulls a les dones que puguen estar patint un episodi similar al de les seues protagonistes, ja que totes les seues novel·les contaran històries reals que ha conegut.
Beatriz Castaño fa dos anys que està al capdavant de la Unitat de Família i Atenció a la Dona dels citats municipis de l’àrea metropolitana de València. Aquesta unitat s’encarrega de la investigació de tots els delictes relacionats amb la violència de gènere; la violència domèstica; els delictes contra la integritat i indemnitat sexual, i tots aquells relacionats amb menors d’edat.
La inspectora afirma que encara que tot es pot millorar, els mitjans de protecció i l’atenció de què disposen les víctimes de violència de gènere són molts i avancen “a passes de gegant”, però és fonamental que la víctima estiga conscienciada i vulga fer el pas; al final, adverteix, tot depén d’ella.
