VALÈNCIA. La realització d’un diagnòstic del desaprofitament alimentari; la identificació dels reptes i oportunitats per a concretar accions adaptades al territori; l’aconseguiment de la coordinació entre les administracions públiques i agents de la cadena de consum per a generar estratègies conjuntes, i la realització d’accions de conscienciació, sensibilització i visibilització són els principals objectius del Pla Valencià contra el Desaprofitament Alimentari, establits en l’informe que ha analitzat aquest divendres el Consell.
Abordar aquesta situació va ser un dels objectius establits pel govern en el Pacte del Botànic, no solament pel conflicte ètic que suposa el rebuig de tones d’aliments cada any, sinó també pel seu enorme impacte en el calfament global, ja que s’estima que aquesta situació és responsable del 8% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle a escala mundial. Per això, es considera com un dels grans desafiaments del segle XXI.
El pla està enfocat principalment a treballar sobre la prevenció per a fer possible la reducció del volum d’aliments rebutjats a través d’acords voluntaris de la societat, atés que el desaprofitament alimentari s’origina en totes les baules de la cadena, des de la producció al camp i fins que els aliments es consumeixen a les llars.
Quatre grans línies de treball
El seu caràcter multidisciplinari busca traslladar a la ciutadania la necessitat d’un canvi d’hàbits per a caminar cap a una transició justa, impulsar l’economia circular i lluitar contra el canvi climàtic. El seu èxit dependrà del nivell d’implicació assumit pel sector agroalimentari amb un enfocament de cadena, al qual hauran de sumar-se altres sectors, com ara el de gestió de residus i àmbits de treball, i l’investigador i acadèmic.
L’informe estableix quatre grans línies de treball. La primera d’elles és el diagnòstic del desaprofitament alimentari i el desenvolupament normatiu per a la seua reducció, en el qual també s’inclou la revisió del Pla Integral de Residus (PIR). La segona és la conscienciació i s’inclouen la realització de campanyes adreçades a diferents col·lectius, les tasques de formació i tallers informatius i la realització de concursos, premis, exposicions i altres activitats similars.
La tercera línia de treball està adreçada a fomentar la investigació i la innovació, amb una anàlisi de l’estat de coneixement d’aquesta realitat impulsant la seua experimentació i la reutilització de residus procedents del desaprofitament alimentari amb finalitats diferents del compostatge. L’última línia busca l’impuls de diferents iniciatives i projectes que inspiren sinergies en aquesta àrea, com ara la creació d’un catàleg de projectes per a la reducció del desaprofitament alimentari, així com la d’una xarxa de treball al País Valencià, entre d’altres.
Cap a un ‘desaprofitament zero’
Els treballs per a l’elaboració de la proposta de Pla Valencià contra el Desaprofitament Alimentari es van iniciar a l’octubre del 2018, amb una prospecció sobre com s’està abordant aquest desafiament a escala europea, estatal i en altres autonomies. Aquest treball va posar de manifest que França, Itàlia o l’estat espanyol van definint la seua estratègia en paral·lel al mandat que al gener del 2012 va llançar la Unió Europea advertint del gran impacte econòmic, ambiental i social associat al desaprofitament alimentari.
Per a fer una reflexió transversal i analitzar la qüestió del desaprofitament alimentari al País Valencià, es va organitzar a València la jornada ‘Diàleg de sabers sobre l’aprofitament alimentari. Alimentant idees pel desaprofitament zero’, que va comptar amb l’assistència d’aproximadament 150 experts i les conclusions dels quals s’han tingut en compte en l’elaboració de l’informe presentat aquest divendres davant el Consell.
