Sense Alacant no hi ha projecte de futur per al conjunt dels valencians. Si perdem Alacant, si perdem la resta del sud, perdem el país. Ciutadans i governants n’han de prendre bona nota, abans que siga massa tard.
Hem arribat a juny, el mes del solstici d’estiu, dels finals de curs, de la configuració dels governs autonòmics i municipals, i de les Fogueres… Aquestes renaixen any rere any de les cendres anteriors, completant el ritual purificador que els pobles mediterranis realitzem durant el solstici d’estiu. És un dels nostres trets identitaris. Som mediterranis.
D’aquesta manera, podem ben dir que Alacant és una ciutat mediterrània per excel·lència, i una gran ciutat, de cara a la mar, oberta als propis i als nouvinguts, al que ve de lluny i al que ve de prop, perquè les distàncies no són importants… O sí que ho són?
Des de menuda he viscut als voltants del Mercat Central d’Alacant, conegut pels venedors i veïns com “la plaça”. Vaig tindre la sort de conéixer un mercat ple de vida provinent tant dels veïns com dels comerciants, vinguts des del mateix Alacant (molts des del barri de Carolines), com dels pobles i indrets dels voltants (del Riu –Montnegre–, de Xixona, de Mutxamel…).
