VALÈNCIA. A l’esquerra de la pantalla, una Peníscola en blanc i negre. A la dreta, els tons marrons del castell i l’arena i totes les tonalitats del blau del cel i la mar. La Peníscola de hui en dia s’acara amb la del 1956, la que va inspirar Luis García Berlanga per a rodar Calabuch. Aquest és un dels valors del cinema: fer de registre d’un paisatge que ja no hi és o que ja no hi serà d’ací a unes dècades.
Sota aquesta premissa, entre d’altres, naix la sèrie documental Terres de cinema –produïda per L’Andana Audiovisual i dirigida per Fran Ruvira– que s’estrena aquest divendres en À Punt. Al llarg de 13 capítols, l’audiència podrà recórrer els territoris valencians que han ‘enamorat’ els directors de cinema.
Peníscola però també Sant Mateu (El olivo, d’Icíar Bollaín), el Cabanyal (La bicicleta, de Sigfrid Monleón), la Vall de la Gallinera (L’arbre de les cireres, de Marc Recha) o l’Albufera (El desentierro, Nacho Ruipérez) esdevenen a la vegada contingut i contenidor de cada capítol d’aquesta sèrie. A més, s’està treballant per a aconseguir els drets de totes les pel·lícules per a emetre-les després de l’emissió a què fa referència el documental. Així, aquest divendres, a partir de les 23.15h, s’emetrà l’obra de Luis García Berlanga.
Però Terres de cinema no és estrictament una sèrie documental sobre cine. “La sèrie utilitza el cinema per a arribar als llocs”, va explicar el director durant la presentació aquest dijous a la Filmoteca de València. I, per això, no es parla només de les pel·lícules, sinó que es busca “l’equilibri entre les històries personals i el cinema”.
A la recerca de l’equilibri
A l’hora d’escollir els llargmetratges, s’han tingut en compte diversos criteris, segons va argumentar Ruvira. Per a començar, hi ha l’equilibri territorial, és a dir, arribar a les diverses comarques valencianes i fer-ho amb una vocació vertebradora. “Que Tabarca conega el tema de l’espoli del Baix del Maestrat i que al Baix Maestrat sàpiguen que hi ha una illa que es diu Tabarca”, ha exemplificat Ruvira. També hi ha un equilibri entre diversos tipus de cinema, des del cinema d’autor fins a obres més clàssiques i conegudes.
L’equilibri també s’ha buscat en l’origen dels autors. És a dir, no es renuncia als autors d’ací, però també hi ha els que han trobat als paisatges valencians –urbans o rurals– “un lloc per a narrar històries universals”. La sèrie, a més, tracta de ser una finestra per a autors novells, com són Ruipérez o Roberto Bueso amb La banda. Finalment, s’ha intentat que les pel·lícules toquen temes variats com ara la diversitat LGTBI, l’urbanisme o la biodiversitat.
I, tot això, sense deixar de banda l’element etnogràfic, a més de “visibilitzar el talent valencià”. “Tenim recursos, espais i històries per contar”, ha destacat Ruvira. Els testimonis de veïns que van participar en els rodatges cinematogràfics o els van presenciar es combinen en la xicoteta pantalla amb les anàlisis de persones expertes que contextualitzen la pel·lícula i, fins i tot, d’alguns directors i actors.
També s’inclouen fragments de les pel·lícules, si bé el primer capítol, segons reconeix el director, és el que menys fotogrames inclou –per qüestions de drets d’autor–.
Al llarg de 13 capítols, l’audiència podrà recórrer els territoris valencians que han ‘enamorat’ els directors de cinema. / L’ANDANA AUDIOVISUAL
“El cinema crea un vincle indestructible amb el nostre entorn”
En la presentació d’aquest dijous també va participar Áurea Ortiz, professora d’Història del Cinema de la Universitat de València i part de l’equip de la Filmoteca. Ortiz va parlar de la importància del cinema a l’hora de construir un imaginari”. També, de com les pel·lícules “permeten veure com era el nostre paisatge quan es va rodar”. “El cinema crea un vincle indestructible amb el nostre entorn”, va afegir.
Aprofitant una frase del llargmetratge La mala educación, “totes les pel·lícules parlen de nosaltres”, Ortiz va afegir: “Però n’hi ha que ens parlen de més prop, dels paisatges que habitem nosaltres”.
“Ens ha d’interessar més una història del Maestrat que una de Nova York”
Per part de la cadena pública, va assistir el subdirector de Continguts i Programació, Ernest Sorrentino. Aquest va destacar que s’ha fet “un treball magnífic, amb una factura més que digna i molt de tele pública”, tot remarcant que mostra històries de tot el territori i que dona visibilitat al cinema “fet a casa nostra”. “Ens ha d’interessar més una història del Maestrat que una de Nova York”, va afirmar.
Asseguts en butaques col·locades al mig de la platja, els ‘veterans’ de Peníscola recorden el municipi en eixe primer capítol que ret homenatge a Berlanga. Vivències i impressions es barregen amb la nostàlgia en un episodi que compara el paisatge urbà d’aquella època, abans del boom turístic, amb l’actual. “La Peníscola de veritat és Calabuch; després s’ha anat modernitzant, però la Peníscola de veritat és Calabuch”, sentencia un d’ells.
