BARCELONA. Partits polítics sobiranistes de Catalunya, País Basc, Galícia, el País Valencià i les Balears han signat aquest divendres a Barcelona una declaració política que assenyala “la necessitat d’arribar a un acord polític” a nivell estatal que reconega el dret a l’autodeterminació dels pobles i incloga l’alliberament dels polítics presos i el retorn dels polítics catalans exiliats.
Representants del BNG, CUP, Demòcrates, EH Bildu, Esquerra Republicana, Esquerra Valenciana, MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca, PDeCAT-Junts per Catalunya i la Crida han rubricat la Declaració de la Llotja de Mar, un text que subratlla els “retrocessos democràtics” viscuts els darrers temps a l’Estat i que en darrer terme apel·la la comunitat internacional a “possibilitar, donar suport i promoure” les “solucions” al conflicte.
La signatura de la Declaració de la Llotja de Mar ha reunit en aquest edifici històric de Barcelona representants de diverses formacions sobiranistes catalanes, balears, basques, gallegues i valencianes.
Entre les valencianes hi ha una absència destacada, la del Bloc, que és la formació majoritària de la coalició Compromís. El partit nacionalista no s’ha adherit a aquesta declaració però fonts del partit han explicat a Diari La Veu que el seu posicionament respecte als polítics catalans presos és clar. En aquest sentit, recorden que el passat dissabte 19 d’octubre van aprovar una proposta en el seu Consell Nacional demanant “l’aministia” per als líders independentistes. Preguntats la raó perquè Compromís no s’ha adherit, fonts de la coalició es remeten a les paraules de la seua coportaveu Mónica Oltra en què deia que l’amnistia no era el posicionament de Compromís i instava a emprendre una reforma del Codi Penal per a eliminar el delicte de sedició.
El vicepresident del govern català, Pere Aragonès, en representació d’ERC, la diputada de Junts per Catalunya al Congrés, Laura Borràs; el coordinador general d’EH-Bildu, Arnaldo Otegi; la diputada i la regidora de la CUP, respectivament, Natàlia Sánchez i Núria Gibert; així com representants dels nacionalistes gallecs del BNG, o els balears de Més Mallorca, han estat alguns dels representants polítics presents en l’acte.
La necessitat d’aquesta declaració és respondre a la “decisió de la justícia espanyola de condemnar els legítims representants del poble de Catalunya i els líders de les organitzacions socials que van fer possible el referèndum de l’1 d’octubre del 2017, i davant la greu restricció que aquesta sentència imprimirà a l’acció política d’ara endavant”, assenyalen els impulsors.
En aquest context, els signants lamenten la impossibilitat d’una plena democratització de l’Estat des de l’any 1978 “per la resistència de les velles estructures del règim anterior” i destaquen els “darrers retrocessos” en matèria de drets civils i polítics, coincidint amb “l’aparició de grans corrents polítiques, tant d’àmbit estatal com en el de les seues minories nacionals”.
La declaració constata que les sentències contra els líders polítics catalans “tindran greus efectes en l’exercici dels drets fonamentals de tota la ciutadania”. Els signants manifesten estar “seriosament preocupats” i per això els partits proposen a l’Estat “arribar a un acord polític” que passa per reconéixer el dret de l’autodeterminació dels pobles, el caràcter democràtic i pacífic de l'”acció política” d’aquests partits, la llibertat dels presos i preses polítiques i el retorn dels exiliats. També reclama garantir les llibertats civils i polítiques i desenvolupar “les polítiques socials i econòmiques que permeten el progrés” dels respectius “pobles” de l’Estat.
Tanmateix, els signants es comprometen amb la recerca de “solucions democràtiques i estables al conflicte polític dels diversos pobles” al sí de l’estat espanyol, i finalment apel·len a la comunitat internacional a “possibilitar, donar suport i promoure aquestes solucions”.
