VALÈNCIA. Després de la sessió constitutiva celebrada aquest dimarts, s’obri el termini per a presentar les propostes de creació de grups parlamentaris al Congrés, que han de registrar-se a la cambra en els cinc dies hàbils següents a la sessió constitutiva. En l’escrit de proposta cal que hi figure el nom del grup parlamentari, els seus integrants i el nom del portaveu. Aquest termini conclouria el dia 12 de desembre, excepte si la Mesa l’amplia o demana aclariments. Una vegada s’han presentat totes les propostes, la Mesa estudia si es compleixen les condicions establides en el reglament. Després d’escoltar la Junta de Portaveus, s’acorda la constitució dels grups parlamentaris.
El reglament estableix que tots els partits que tinguen com a mínim 15 escons podran constituir un grup parlamentari. És el cas del PSOE, el PP, Vox, Unides Podem i les seues confluències. Una altra possibilitat és la de superar els cinc diputats i haver obtingut el 5% dels vots a tot l’estat espanyol (com és el cas de Ciutadans) o el 15% en totes les circumscripcions en què es concorre, com passa amb ERC, PNB i Bildu.
Compromís i el grup mixt 2.0
Les formacions que no poden tindre grup propi han de passar a integrar el grup parlamentari mixt, on els diputats de diferents partits han de repartir-se els temps d’intervenció i els recursos que la cambra posa al seu abast.
Davant d’aquesta realitat, Compromís –com a part de Més País– ha proposat a altres formacions la creació d’un “grup territorial” alternatiu al mixt. Ara bé, fonts de la coalició valencianista expliquen que la suma per a conformar-lo es presenta especialment complicada, per la qual cosa la seua proposta implica establir una agrupació “no ideologitzada” que puga recollir tant parlamentaris de la dreta com de l’esquerra.
D’aquesta manera, la solució es presenta com una mena de rèplica del grup mixt que permetria duplicar els recursos i temps per als partits que no han aconseguit el seu grup propi.
Proposta i elecció del president del govern espanyol
En paral·lel al procés de conformació de grups parlamentaris, i una vegada que el president del Congrés ha comunicat al rei la constitució de la cambra, Felip VI, com a cap d’Estat, inicia una ronda de contactes amb els representants que designe cadascuna de les formacions polítiques amb la finalitat de proposar al Congrés dels Diputats un candidat a la Presidència del govern espanyol.
Una vegada celebrades aquestes reunions, i presentada la proposta per a la Presidència per part del rei a través de la Presidència del Congrés –per a la qual la Constitució no estableix cap termini màxim–, Meritxell Batet fixaria la data per a celebrar la sessió d’investidura, un altre dels moments més rellevants de l’inici de la nova legislatura.
Si la cambra baixa no atorga la confiança a la candidatura proposada, el rei en presentaria una altra pel mateix procediment. Si dos mesos després de la primera votació no hi ha president, caldria convocar noves eleccions.
Per contra, si sí que s’escull un nou president, aquest proposaria al rei el nomenament de la resta de membres de l’executiu espanyol. A partir d’aleshores, segons els costums parlamentaris, se celebra la solemne sessió d’obertura de la legislatura. Aquesta és una sessió conjunta de les Corts Generals, que reuneix els membres de la Mesa i els parlamentaris d’ambdues cambres i en la qual intervé el cap de l’Estat.
