TORTOSA. El Parc Natural dels Ports ha habilitat dos punts d’alimentació suplementària (PAS) per a fomentar la reintroducció del trencalòs, un projecte liderat per la Generalitat Valenciana.
L’any passat es van alliberar al Parc de la Tinença de Benifassà (el Baix Maestrat) dos polls criats en captivitat i dos adults capturats al Pirineu aragonés per a recuperar aquesta espècie de voltor als Ports, d’on van desaparéixer “per causes humanes” a principis del segle XX. Un dels adults va tornar pocs dies després als Pirineus, però els altres es mantenen en la zona de reintroducció.
Als punts d’alimentació, situats a Tortosa (el Baix Ebre) i Horta de Sant Joan (la Terra Alta), se’ls dipositen cada setmana deu quilos de peces de carn i d’ossos, procedents d’escorxadors locals, per a suplementar la dieta d’aquests carronyaires. Hi ha set PAS més al País Valencià i Aragó.
La reintroducció del trencalòs a les muntanyes dels Ports-Maestrat
L’any passat es va iniciar un projecte per a la reintroducció del trencalòs a les muntanyes dels Ports-Maestrat. El lidera la Generalitat Valenciana i compta amb la participació de la Generalitat de Catalunya, del govern d’Aragó, de la Vulture Conservation Fundation i del Ministeri de Transició Ecològica. El trencalòs, també conegut com a crebalòs i trencaossos, és una de les quatre espècies de voltors que viuen a Europa. Fa més de dos metres i mig d’envergadura i és una de les aus europees més grans.
El trencalòs “es va extingir per causes humanes i està amenaçat a escala global. Va desaparéixer per verins i persecució directa. És una espècie carronyaire i si, per exemple, es menja una rabosa enverinada, el verí queda als ossos i es transmet”, ha explicat Joan Mestre, tècnic del Parc Natural dels Ports.
Arran d’aquella forta regressió de l’espècie, el trencalòs només va sobreviure en zones limitades de la zona del Pirineu, un cop es va extingir a la zona de Cazorla, l’any 1986. A principis dels anys 80 només existien cinc o sis parelles a Catalunya i a través d’accions de protecció i projectes de recuperació es va incrementar el nombre de territoris amb presència d’aquests voltors.
Actualment hi ha tres poblacions salvatges de trencalòs als Pirineus, a Còrsega i a Creta, i es treballa en la reintroducció als Alps, Andalusia i la serralada Cantàbrica.
“Volem ampliar la seva àrea de distribució a altres zones més enllà dels Pirineus, perquè és una espècie amenaçada i en perill d’extinció”, ha apuntat Mestre. Amb un espai tan delimitat els costa reproduir-se. “Aquest projecte interessava perquè els Ports-Maestrat està a cavall entre les poblacions naturals del Pirineu i les poblacions reintroduïdes a la serra de Cazorla i pot fer de pont”, ha afegit.
Al maig de l’any passat, es van alliberar a la Tinença de Benifassà dos polls de trencalòs criats en un centre de Guadalentín, a Jaén. Es van alliberar amb el mètode del hàcking, que preveu que se’ls acompanye en les primeres etapes de vida, proveint-los menjar i ajudant-los a adaptar-se al medi “de manera progressiva i exitosa”.
També a la Tinença de Benifassà, el novembre passat, es van alliberar dos exemplars adults no reproductors, capturats al Pirineu aragonés. Està previst que aquesta primavera s’alliberen més exemplars al Parc de la Tinença, tant polls criats en captivitat com adults no reproductors.
