MADRID. El País Valencià (59%), Múrcia (50%) i les Balears (45%) són les regions on es va reutilitzar major percentatge d’aigua tractada en les Estacions Depuradores d’Aigües Residuals (EDAR), segons les dades de la Càtedra Aquae.
El 10,74% de l’aigua tractada en les més de 2.000 EDAR espanyoles va ser reciclada, la qual cosa col·loca Espanya “al capdavant en matèria de reutilització”, ja que la mitjana europea és del 2,4%, segons ha explicat en un comunicat la directora de la Càtedra Aquae, Amelia Pérez Zabaleta.
D’acord amb un estudi elaborat per aquesta càtedra, impulsada per la Fundació Aquae i la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED), les dades disponibles corresponents al període 2000-2014 indiquen que l’aigua regenerada en les EDAR es va emprar majoritàriament per a l’agricultura (62%), el reg de zones verdes (20%) i la indústria (7%).
El document també analitza la progressiva reducció de l’element líquid entre els usuaris espanyols i indica que les empreses van disminuir la intensitat del seu ús en un 40% en el període analitzat, mentre que les llars també van restringir la seua utilització per persona un 20%.
Els usuaris agrícoles figuren com “els que han realitzat un menor esforç”, ja que les dades del 2000 i del 2014 “són pràcticament iguals”, adverteix el comunicat.
Quant als indicadors d’estat ambiental de les masses d’aigua superficials a Espanya, l’informe revela que el 54,8% va aconseguir un “bon estat ecològic”, un 14,8% més que la mitjana europea, segons l’informe europeu WISE Water Framework Directive del 2018.
Respecte a les masses subterrànies, el 81,5% estan en bon estat “quantitatiu” però no tant en el “qualitatiu”, ja que en aquest segon aspecte només el 69,1% estan ben conservades, un percentatge “molt inferior” al de les masses superficials, que aconsegueixen el 87,4%.
Aquestos resultats “mostren que encara hi ha importants avanços que fer per a aconseguir un bon estat de les masses d’aigua” a l’Estat, apunta Pérez Zabalea, “sobretot a les conques del Duero, el Guadiana i el Xúquer”, així com a les conques mediterrànies andaluses.
En el seu informe, la Càtedra Aquae proposa cinc classes d’indicadors per a avaluar l’estat actual en matèria d’aigua a l’Estat, la seua evolució en els últims anys i les possibilitats de millora de l’economia circular.
Aquestos indicadors són: de captació –mesuren l’eficiència en l’assignació d’aigua–, proveïment –incloent transport, tractament, magatzematge i distribució– , utilització –utilització per diferents usuaris–, sanejament i reutilització –incidència i eficiència d’aquestes fases– i estat ambiental –mesuren l’estat quantitatiu i qualitatiu de l’aigua–.
Pérez Zabaleta ha recordat que l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular proposa des del 2017 successius plans d’acció a curt i mitjà termini centrats en la producció, consum, gestió de residus, matèries primeres secundàries i reutilització de l’H2O per a aconseguir que “l’economia circular siga una realitat al nostre país en 2030”.
