Interessant debat el que s’està produint des de les ‘oposicions’. Use el col·loquialisme i no el nom tècnic d’accés a la funció pública docent perquè també parteix d’una concepció incorrecta: la major part dels presentats ja són funcionaris, interins, i este procediment només serveix per a convertir-los en funcionaris de carrera (i reordenar la llista d’interins). Com que conec moltíssims de les i dels presentats i molts membres de tribunals entenc la indignació dels dos col·lectius.
En moltes ocasions he destacat que la qualitat del sistema educatiu depén d’un recurs fonamental: la formació (inicial i permanent), la selecció i l’avaluació del professorat. No obstant això, cal considerar (observem el que fa la major part d’Europa) que una oposició no és la millor manera d’avaluar les competències pedagògiques, didàctiques i emocionals necessàries per a l’exercici de la funció docent en secundària, primària o infantil. La primera part de l’oposició de secundària està centrada en les competències acadèmiques que, de fet, tots els aspirants haurien de tindre ja que han obtingut titulacions que ho acrediten.
Estaríem davant d’un problema semblant al del ‘selectiu’ (use també el genial apel·latiu col·loquial): ordenem les i els aspirants ja titulats amb una prova. Llei de Campbell a banda: De qui va ser la idea de (des)qualificar amb un zero a multitud de docents en actiu? I per què ningú no va parar tota esta situació abans de fer públiques estes (des)qualificacions? Per què no hi ha cap zero en les oposicions per a Escola d’Idiomes d’una assignatura semblant? Potser en les escoles d’idiomes no mereixen semblant qualitat o és que s’han presentat només les i els espavilats? Disculpeu: preparats.
D’altra banda: En les adjudicacions que començaran immediatament, es contractarà a centenars de persones que han sigut qualificades amb un zero? D’això podran tindre notícia l’alumnat i les famílies amb qui es relacionaran? Determinats interessos ja estan aprofitant la situació per a posar en entredit tot el professorat de valencià.
A més, si tornem a l’accés a la funció pública docent, cada any es comunica a centenars de persones que ‘no serveixen’ per a ser docents i, tot seguit, són contractades com a tals. I això passa molt més enllà dels tres anys que sembla que es necessita en qualsevol empresa privada per a obtindre un lloc de treball fix.
Quan veig els exàmens del selectiu, els de les oposicions i molts dels que es fan cada dia a escoles i instituts, em pense que el professorat del sistema educatiu valencià necessita un gran acord sobre avaluació, qualificació i promoció. I en el cas de les llengües, i especialment de la que usa este text, un gran acord sobre què hauria de ser l’educació literària i lingüística en el segle XXI.
I és probable que molts de nosaltres, especialment les i els majors, necessitem un reciclatge: jo mateix em trobe oxidat i escèptic després de tants anys de perseguir l’alumnat amb absurditats com el per i per a davant d’infinitiu. Aprofite per a agrair a l’IEC que ens allibere d’una regla que alguns fa vint anys que no seguíem. Ara només cal suprimir-la de tots els llibres de text de Xarxa Llibres.
I no estic introduint un nou debat. De veres que espere que tots els tribunals hagen estan coordinats òptimament per tal que hagen corregit les mateixes ‘faltes ortogràfiques’ i amb la mateixa intensitat. Perquè, si no és així, aspirants i tribunals tenen tota la raó d’estar ben cabrejats. I més tenint en compte que jugues literalment amb la vida de les persones: esta és la raó per la qual intente evitar ser novament tribunal (vaig cometre este error en el passat, quan era més jove) en procediments d’oposició o de selecció amb els quals no estic gens d’acord.
Per cert: acabe amb un secret ben conegut. Cada any apareixen exàmens de selectivitat amb faltes (no sé si ortogràfiques o gramaticals) en moltíssimes assignatures… Inclús en les de llengües. I, per favor, disculpeu les errades que les i els gramàtics més agosarats trobaran en este perquè l’he escrit en una horeta i no l’he pogut repassar…
PS. Escrivint estes paraules m’expliquen que s’estan publicant les qualificacions de la segona part de la prova i abunden insòlitament els deus (una cosa mai vista). En realitat, els tribunals encertaren i tots els aprovats han resultat experts pedagogs i pedagogues. Ara ja ho tinc clar: qui sap gramàtica sap ensenyar. Disculpeu si heu perdut el temps llegint-me…
Ximo López
Catedràtic de Secundària de Llengua Valenciana i Literatura
Professor Associat del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de València – Estudi General
