ALACANT/MADRID. La Guàrdia Civil ha intervingut en una operació internacional que ha portat al tancament d’una plataforma de videoconferències utilitzada per diversos grups de pedòfils per a la captació de menors en Internet amb finalitats sexuals. S’han detingut 31 persones i identificat 145 víctimes, en la seua gran majoria xiquetes de 8 i 14 anys. Dins de l’estat espanyol, els escorcolls s’han practicat a Alacant i Getafe.
La majoria d’aquestes detencions i identificacions de menors s’han dut a terme als Estats Units, encara que a l’Estat s’ha aconseguit identificar huit menors d’edat i s’ha procedit a la detenció de tres persones –alguns d’ells a Alacant– per la seua participació en aquests fets. També s’ha aconseguit bloquejar la plataforma utilitzada per a la captació de les menors.
Es tracta d’una nova fase de l’operació Craven de la Unitat Central Operativa (UCO) i de l’FBI a través del grup de treball VCACITF (Violent Crimes Against Children International Task Force). De forma coordinada, el grup criminal animava la menor captada a emetre a través de la seua càmera web fent-li peticions que començaven com un joc per a guanyar-se la seua confiança.
Un líder detingut a Alacant
Els diferents grups de pedòfils investigats utilitzaven tècniques similars. Existia un repartiment clar de rols i una manera d’actuar totalment organitzada. Els dos papers principals que es repartien eren els de Hunters, que rastrejaven menors en diferents xarxes socials, i Loopers, els encarregats dels paquets de vídeos, alguns de contingut especialment degradant.
El primer escorcoll realitzat a l’Estat en el marc d’aquesta investigació va ser practicat al febrer del 2018 a Alacant. El detingut ha sigut recentment jutjat i condemnat a 180 anys de presó per 38 delictes de producció i distribució de material pornogràfic amb menors amb “caràcter degradant o vexatori”.
L’anàlisi del material intervingut durant eixe primer escorcoll va permetre constatar que aquesta persona exercia un rol de lideratge dins del seu grup establint normes per a la resta de components l’incompliment de les quals podia fins i tot derivar en la seua expulsió, segons ha informat la Guàrdia Civil.
L’activitat d’aquesta persona en relació als menors tenia una tendència clarament ascendent. Inicialment, descarregava arxius pedòfils a través de xarxes P2P. Posteriorment, va passar a xarxes que permeten un major anonimat, on va obtindre material idoni per a fer-se passar per un menor més, de manera que va arribar a interactuar amb desenes d’ells.
A l’octubre del 2018 es va realitzar un segon escorcoll a la localitat de Getafe. L’investigat es trobava en eixe moment de viatge al sud-est asiàtic i va ser detingut al seu retorn en l’aeroport de Barajas. L’anàlisi del material intervingut durant l’escorcoll va permetre als agents descobrir que havia utilitzat diverses identitats fictícies i tècniques d’engany per a captar les seues víctimes, totes elles menors.
Web administrada des de l’Estat
A més de la plataforma que va donar origen a la investigació, aquesta persona havia utilitzat una altra de característiques similars, dissenyada específicament per a aquest tipus de pràctiques. Les emissions que feien les menors eren automàticament capturades en vídeo, fet que permetia als usuaris de la plataforma l’accés als continguts a posteriori, fins i tot encara que no hagueren pres part en l’activitat amb la menor.
Es va poder també esbrinar que l’investigat utilitzava un joc d’aparença inicialment innocent, on sol·licitava les menors que saludaren, tragueren la llengua o llançaren un bes, de manera que rebien una suma de punts diferent per cadascuna d’aquestes accions. Segons avançava el joc, les menors havien de despullar-se i realitzar diversos comportaments d’alt contingut sexual. Entre el material intervingut, s’han trobat desenes de vídeos de diferents menors resultat de la manipulació realitzada amb aquest joc.
Amb una de les víctimes del detingut a Getafe, els fets es van desenvolupar de forma més sostinguda en el temps. En aquest cas, per a obtindre informació de la menor, l’investigat va utilitzar diversos sistemes de phishing (pesca de credencials), amb els quals va obtindre dades personals de la menor i, fins i tot, va obtindre accés als seus comptes en diverses xarxes socials i sistemes d’emmagatzematge al núvol.
La pàgina web utilitzada era administrada des de l’Estat i el seu responsable hauria tingut coneixement de l’ús que s’estava fent de la seua plataforma. Per aquests fets s’ha procedit a la pràctica de dos escorcolls domiciliaris.
